Edu365.cat

Cada any, la diada de l'Onze de Setembre recorda la derrota de Barcelona a mans de les tropes borbòniques de Felip V el 1714, pagada amb la pèrdua subsegüent de les llibertats catalanes. Aquest dia, a tot Catalunya es duen a terme actes institucionals, lúdics i reivindicatius per a commemorar la data, però és a Barcelona on tenen lloc els de més abast. Com la manifestació d'enguany, convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC): centenars de milers de persones, una marea humana, van col·lapsar el centre de la ciutat en una marxa històrica tant pel nombre d'assistents (es van arribar a mobilitzar més de mil cent autocars, cosa mai vista) com pel lema inequívocament independentista, 'Catalunya, nou estat d'Europa.'

L'impacte i l'abast de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre, en la qual es van sumar la majoria d'entitats, institucions i partits catalans, però sobretot ciutadans de tot el país, ha sorprès en alguns sectors. Però repassant com s'hi ha arribat, les explicacions són clares. L'independentisme ha existit sempre als Països Catalans, encara que de manera minoritària. L'actual onada en la qual ha esdevingut central té molt a veure amb què va passar després de l'aprovació del nou estatut al Parlament de Catalunya.

El nou estatut, el tercer de la història, va ésser aprovat el 2005 amb un suport enorme de cent vint diputats i sols quinze vots en contra. Malgrat això, el Congrés espanyol el va retallar i després d'ésser votat per la ciutadania en referèndum, encara el Tribunal Constitucional espanyol el va retallar més. La segona clau per entendre què ha passat és el procés de consultes sobre la independència de Catalunya, obert a Arenys de Munt (Maresme) el 13 de setembre de 2009 i tancat a Barcelona el 10 d'abril de 2011, en què 812.934 persones van votar en favor de la independència.