Edu365.cat

Així com la població mundial no para d'augmentar, també ho fa el consum de recursos naturals. I en un planeta limitat, això representa un problema majúscul de present i futur. Per això el concepte de desenvolupament sostenible, que preconitza un model de creixement més gradual i racional, és a l'agenda de les prioritats de les Nacions Unides (ONU), des de fa temps. El 1972, per exemple, ja hi va dedicar una conferència mundial a Estocolm (Suècia); el 1992 va organitzar l'anomenada Cimera de la Terra a Rio de Janeiro (Brasil), i fa deu anys, Johannesburg (Sud-àfrica) en va acollir encara una altra. Quatre dècades després de la primera, i dues després de la de Rio, la mateixa ciutat brasilera celebra aquesta setmana la quarta Conferència Mundial de l'ONU sobre el Desenvolupament Sostenible.

L'ONU veu unes quantes raons per a convocar-la: ja hi ha més de set mil milions d'habitants al planeta (al 2050 se'n preveuen nou mil milions); un individu de cada cinc sobreviu amb 1,25 dòlars diaris i quasi mil milions de persones pateixen fam; les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle (que acceleren l'escalfament del planeta) continuen augmentant, i més d'un terç de totes les espècies animals conegudes podrien desaparèixer si no es capgira aquesta tendència. Per mitjà de la reunió Rio+20, l'ONU vol redirigir l'economia mundial cap a una via més sostenible i afavorir un model de desenvolupament que englobi la lluita contra la pobresa i el respecte pel medi. Com en totes les cimeres internacionals, no serà gens fàcil trobar un espai d'unió entre les posicions, sovint divergents, de governs, multinacionals, institucions internacionals, grups de pressió i ONG.