Edu365.cat

El 6 de juny de 2012 ha passat al calendari d'efemèrides de la història de la xarxa. El motiu? El llançament oficial de la versió 6 del protocol d'internet, més conegut amb la sigla anglesa IPv6. Internet, tal com el coneixem, existeix gràcies a un sistema que assigna a cada dispositiu connectat (ordinadors, pissarretes, telèfons intel·ligents...) una adreça numèrica o nombre IP perquè es puguin reconèixer i comunicar entre si. Cada aparell amb accés a la xarxa, doncs, necessita una d'aquestes adreces per connectar-se i garantir que les dades sol·licitades arribin a la destinació adequada. Quan els nord-americans Vinton Cerf i Robert Kahn van idear aquest protocol de comunicació d'internet, al començament de la dècada de 1970, no s’imaginaven ni remotament que s'arribaria a un dia en què el nombre d'adreces IP disponibles, quatre mil milions, s'exhauriria.

I això és el que ha passat. L'augment exponencial d'usuaris, l'esclat de la internet comercial i l'explosió d'aparells connectats a la xarxa més enllà dels ordinadors s'han menjat ràpidament la milionària quota: el 3 de febrer de 2011, de fet, es va considerar oficialment exhaurit el nombre d'adreces disponibles en la versió vigent del protocol de Cerf i Kahn, la 4. Calia, doncs, actualitzar i ampliar el protocol d'internet, una tasca de la qual s'ha encarregat els últims anys la Internet Engineering Task Force (IETF). Amb la nova versió, anomenada IPv6, s'ha assegurat de no fer curt en el nombre d'adreces, que s'ha expandit fins a 340 sixtilions (340 i 36 zeros més). Això permetrà avançar en la 'internet de les coses', amb aparells de tota mena (ordinadors, pissarretes i mòbils, però també neveres i llums, per exemple) connectats a la xarxa.