|
|
|
> Una mena d'eclipsi > Johannes Kepler > El planeta més brillant dimarts, 5 de juny de 2012
El planeta Venus tornarà a passar, dimecres a primeríssima hora del matí, per davant del Sol. L'anomenat trànsit de Venus és un fenomen astronòmic excepcional tant per l'espectacularitat com per les poques vegades que té lloc: només es dóna dues vegades cada segle. L'última va ésser el 8 de juny de 2004 i la següent serà el llunyà 2117. De fet, des de la invenció del telescopi al segle XVII, només s'ha observat set vegades.
El fenomen descriu el pas del planeta Venus per davant del Sol, i ocorre quan la Terra, Venus i el Sol són alineats. Gràcies al trànsit de Venus es pot calcular la unitat astronòmica, és a dir, la distància entre la Terra i el Sol. El primer d'establir el mètode geomètric per a calcular-la fou l'astrònom anglès Edmund Halley: observant el pas de Venus des de punts de la Terra diversos i mesurant el temps dels contactes del disc venusià amb el Sol va poder calcular la unitat astronòmica i, a partir d'aquí, les distàncies entre els altres planetes. Avui, nogensmenys, la unitat astronòmica es calcula a partir del temps que les ones de ràdio, enviades a Venus per radiotelescopis, triguen a anar-hi i tornar-ne. Una mena d'eclipsiEn certa manera, el trànsit de Venus es pot classificar com un eclipsi. Com sabeu, un eclipsi és l'ocultació, parcial o total, d'una estrella per una altra. Els eclipsis solars i lunars són els més coneguts: el primer passa quan la Lluna s'interposa entre el Sol i la Terra, i ens impedeix de veure el disc del Sol; el segon es dóna quan la Terra s'interposa entre el Sol i la Lluna, i en resulta l'enfosquiment del nostre satèl·lit. Ara, com que Venus és molt més lluny de la Terra que no pas la Lluna, l'eclipsi d'aquest planeta té un efecte diferent del de la Lluna: en comptes d'impedir-nos la visió del Sol, en el trànsit Venus apareix com una petita taca fosca que es mou per davant de la seva superfície.
Johannes KeplerEl primer científic que va predir un trànsit de Venus va ésser l'alemany Johannes Kepler (1571-1630). Aquest astrònom i gran matemàtic era ajudant de l'eminent científic danès Tycho Brahe, i basant-se en els mesuraments precisos d'aquest últim va concebre les lleis del moviment dels planetes. Kepler va establir que els planetes no es mouen segons patrons circulars, sinó el·líptics, i va predir que el 1631 hi hauria un trànsit de Venus. En efecte, molts habitants d'Àustria, Alemanya, Dinamarca i Itàlia el van poder observar el 1631. Però no Kepler, mort un any abans.
El planeta més brillantVenus, de tots els planetes del Sistema Solar, és el segon més proper al Sol, després de Mercuri, i l'estel més brillant del cel rere el Sol i la Lluna. Venus, que rep el nom de la deessa de la bellesa en la mitologia romana, és en realitat semblant a la Terra en termes de grandària, massa, volum i densitat, però la temperatura de la superfície és molt més alta que no la del planeta blau, atès que pot arribar a 480° C. Això és degut a la densitat de l'atmosfera, que genera un efecte d'hivernacle molt intens.
|
Investiga
> Els trànsits de Venus, des del 1631.
> Venus: característiques bàsiques del planeta més lluminós del firmament.
> 'Comic': La historieta del trànsit de Venus (en pdf).
> Fotografies del Sol actualitzades periódicament.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |