VilaWeb - Diari escola: La commemoració del Primer de Maig

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 21 de novembre de 2024

> 'Els màrtirs de Chicago'

> Els 'tres vuits'

> Barcelona, 'La rosa de foc'

dijous, 3 de maig de 2012

L'1 de maig és la jornada més significativa del moviment obrer, i es commemora des del 1890 en record dels quatre treballadors de Chicago (Illinois, EUA) sentenciats a mort el 1886 pel simple fet d’haver reivindicat un seguit de millores socials i laborals molt justes. Aquest dia, treballadors de tot el món es manifesten amb un esperit clarament reivindicatiu.

Originàriament, les manifestacions del Primer de Maig reivindicaven sobretot una jornada laboral de vuit hores: hem de tenir en compte que llavors un obrer podia arribar a treballar a la fàbrica setze hores cada dia en unes condicions pèssimes.

Aquests últims cent anys les condicions laborals i socials dels treballadors han variat substancialment, sobretot a Occident. Però, malgrat la lluita obrera incessant de final del segle XIX i de la primera meitat del XX, les condicions de vida del proletariat no van millorar, d'una manera important, fins després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aleshores els milions d'individus que havien participat en la pitjor de les guerres van reclamar de poder viure en pau i amb un mínim de drets socials garantits. La sanitat i l'educació públiques, les pensions, les vacances pagades i el subsidi de desocupació foren alguns dels beneficis assoliats pels treballadors.

Des d'aleshores els drets socials bàsics s'han mantingut, però han tornat a florir les idees econòmiques liberals que havien dominat la Revolució Industrial, plena de penalitats per a la classe treballadora, i s'han començat a retallar algunes mesures ja assumides.

'Els màrtirs de Chicago'

El primer Primer de Maig reivindicatiu es va fer el 1890, convocat pel Congrés Internacional Socialista de l'any anterior en record dels fets de la ciutat de Chicago (Illinois, EUA). Per a entendre aquests fets cal que ens remuntem al 1884. Aquest any el sindicat obrer American Federation of Labour va acordar la jornada laboral de vuit hores a partir de l'1 de maig de 1886. Arribat aquest dia hi hagué manifestacions reivindicatives, que obligaren molts empresaris a acceptar la reducció d'hores de feina exigida pels treballadors. Però a Chicago hi hagué molts avalots els dies posteriors, perquè l'empresa Mc. Cormik no va acceptar les demandes obreres. La repressió de la policia privada va fer força víctimes entre els obrers. Enmig del caos, va esclatar una bomba contra els repressors, i hom en va acusar vuit obrers, quatre dels quals foren sentenciats a mort, amb la indignació dels treballadors de tot el món... Si els 'màrtirs de Chicago' foren condemnats sense proves, molts anys després es va poder demostrar la falsedat de les acusacions.

Els 'tres vuits'

Les reivindicacions del moviment obrer que sorgia amb força la segona meitat del segle XIX es poden resumir en els anomenats 'tres vuits': vuit hores de descans, vuit hores de feina i vuit hores d'educació. No oblidéssim pas que, aquells anys, la Revolució Industrial batia el ple i que els obrers de les fàbriques havien de treballar jornades llarguíssimes per sobreviure en condicions infrahumanes. Treballaven més de dotze hores diàries, o setze i tot en alguns casos; hi havia un sol dia de festa la setmana, i sense vacances de cap mena; els sous eren tan miserables que àdhuc els infants havien de treballar: des dels vuit anys feien jornades esgotadores cobrant encara menys que no els adults; els obrers vivien atemorits per por d'ésser despatxats en qualsevol moment, car no eren protegits per cap assegurança, si es quedessin sense feina. Tot plegat va empènyer els treballadors a lluitar per uns drets molt justos.

Barcelona, 'La rosa de foc'

Barcelona va ésser durant el segle XIX i una bona part del XX una ciutat capdavantera en la lluita obrera. Pensem que la Revolució Industrial, que havia nascut a la Gran Bretanya, es desenvolupà amb molta força al Principat i, sobretot, a la capital catalana. La industrialització de Barcelona va dividir la societat entre una burgesia rica i ostentosa i un proletariat reivindicatiu i conscient de la força que tenia. Això va fer que molts teòrics del socialisme, com ara Karl Marx i Friedrich Engels, es pensessin que la revolució social hi acabaria triomfant. Ara, el moviment obrer barceloní no es va pas inclinar per les idees socialistes, sinó per les anarquistes, que propugnaven la destrucció total de l'estat. Sigui com sigui, la força del moviment obrer i les lluites que sostenia amb la burgesia capitalista van fer que Barcelona fos coneguda internacionalment com 'La rosa de foc'.

MATERIALS

Vocabulari d'història contemporània
Format:Web
Dossier de Julià Buxadera.
Història del moviment obrer a Catalunya
Format:Web
Materials de Xavier Ripoll.
Els orígens del moviment obrer (segle XIX)
Format:Web
Informació al portal Culturcat, de la Generalitat de Catalunya.

QUE HO SABIES?

Els quatre treballadors condemnats pels fets de Chicago foren Albert Parsons, August Spies, Adolph Fischer i Georg Engel. Tret d'Engel, que feia de tipògraf, els altres eren periodistes. Engel, Fischer i Spies eren, endemés, d'origen alemany.
El segle XIX els treballadors de la ciutat de Barcelona malvivien en unes condicions sanitàries pèssimes, enfonyats en casinyots insalubres tancats dintre unes muralles que no foren enderrocades fins el 1854. El fet era prou sabut de l'urbanista Ildefons Cerdà, que va projectar l'Eixampla de la capital catalana perquè treballadors i patrons poguessin viure en un espai ample, confortable i ple de verd. Malauradament, les idees de Cerdà no es dugueren a la pràctica, ofegades pels especuladors, que en van desvirtuar el projecte inicial.