VilaWeb - Diari escola: Gernika recorda la barbàrie

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 21 de novembre de 2024

> 'Guernica'

> El país sota les bombes

> L'arbre de Gernika

dijous, 26 d'abril de 2012

Més d'un centenar de morts, desenes de ferits i una ciutat aterrada. El 26 d'abril de 1937, la legió Cóndor nazi va deixar caure centenars de bombes damunt la ciutat basca de Gernika, en plena guerra de 1936-1939, causant una mortaldat i una destrucció entre la població civil que marcaria un esgarrifós precedent dels bombardaments de la confrontació següent, la Segona Guerra Mundial.

Aquesta setmana, doncs, es commemoren setanta-cinc anys dels fets de Gernika (infografia), i malgrat el temps passat cap govern espanyol no ha reconegut mai encara que l'atac fou ordenat pel dictador Francisco Franco. El govern alemany, per la seva banda, sí que va enviar a l'ajuntament, l'any 1997, una carta de condol reconeixent que l'atac havia estat perpetrat per la legió Cóndor, la força d'intervenció aèria que l’Alemanya nazi va enviar en ajuda de les forces sedicioses de Franco en la seva lluita contra el govern republicà.

'Guernica'

Inspirant-se en els fets de Gernika, l'artista Pablo Picasso va pintar entre els mesos de maig i juny de 1937 una de les obres de més dimensió simbòlica (i de mida: 3,50 x 7,80 m), el 'Guernica'. El va pintar per encàrrec del director general de Belles Arts, Josep Renau, a petició del govern de la república, per a presentar-lo a l'Exposició Internacional de París de 1937 i mirar d'atraure l'atenció de l'opinió pública sobre la causa republicana. Amb la victòria feixista, la dècada de 1940 Picasso va optar per deixar el 'Guernica' al Museu d'Art Modern de Nova York, tot i expressar la voluntat que tornés a la península Ibèrica quan s'hi instaurés la democràcia. El 1981 l'obra va arribar a Madrid, on es va exposar primer al Casón del Buen Retiro i, des de 1992, al Museu Reina Sofía. L'Ajuntament de Gernika n'ha reclamat reiteradament el trasllat.

El país sota les bombes

Entre cinc mil i set mil. És el nombre de catalans que van morir sota els bombardeigs que, de 1937 a 1939, va perpetrar l'Aviazione Legionaria italiana, sobretot a Barcelona. El cos expedicionari enviat pel règim feixista de Benito Mussolini en suport del general Francisco Franco va protagonitzar els primers bombardeigs de saturació d'una gran ciutat europea i va ser decisiu en la victòria de la sedició militar contra la República. A banda Barcelona, van patir-ne els atacs Alacant, la Garriga, Granollers, Tàrrega, Xàtiva...

L'arbre de Gernika

El brutal atac de l'aviació nazi sobre la població civil va convertir Gernika, especialment a través de la pintura de Pablo Picasso, en un dels grans símbols internacionals de la pau i contra la guerra. Però també és un municipi molt simbòlic de l'autogovern basc. L'Arbre de Gernika ('Gernikako Arbola', en èuscar), un roure situat davant la Casa de Juntes, simbolitza les llibertats tradicionals de Biscaia i els biscaïns, i per extensió del poble basc. Actualment la Casa de Juntes és la seu de les Juntes Generals de Biscaia i sota l'arbre juren el càrrec els presidents del govern basc.

MATERIALS

Bombardeo de Gernika
Format:Web
Dossier especial d'EITB.
Museu de la Pau
Format:Web
Informació d'aquest centre museístic de Gernika.
Gernikazarra
Format:Web
Entitat que es dedica a aprofundir la història del municipi biscaí.

QUE HO SABIES?

Un tapís amb una còpia del 'Guernica' de Picasso s'exhibeix en una paret de la seu de les Nacions Unides a Nova York, a l'entrada a la cambra del consell de seguretat. És un recordatori de l'horror de la guerra, regalat per Nelson Rockefeller. També n'hi ha una reproducció a la rèplica del Pavelló de la República de Josep Lluís Sert, construït a la Vall d'Hebron de Barcelona en ocasió de les Olimpíades de 1992.