VilaWeb - Diari escola: Viatge al fons de l'oceà

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 23 de novembre de 2024

> Cursa per ser els primers

> Descobriments

> Interès científic

dimarts, 27 de març de 2012

Si us pregunten per la muntanya més alta del planeta, segurament que no dubtareu a esmentar l'Everest (Qomolangma, en tibetà), que s'alça 8.844 metres per damunt del nivell del mar. Ara, si us pregunten quin és el punt més baix de l'escorça terrestre, potser no l'encertareu. La resposta és la fossa de les Mariannes, a 10.994 metres de profunditat al sud de l'oceà Pacífic, prop de l'illa de Guam. Descoberta el 1870, no es va començar a investigar fins el 1960, quan el batiscaf Trieste, amb el tinent de la Marina nord-americana Don Walsh i l'explorador suís Jacques Piccard a dins, va baixar a 10.900 metres de profunditat.

Posteriorment, només hi va haver dos descensos no tripulats fins a aquelles profunditats: el del submarí japonès Kaiku el 1995 i el del nord-americà Nereus el 2009. Fins aquest diumenge, quan el cineasta canadenc James Cameron, després de vuit anys de preparació, s'ha convertit en el primer humà a davallar en solitari fins a aquest indret amb el submarí Deepsea Challenger, patrocinat per National Geographic. Mig segle després de la proesa del Trieste, el director dels films 'Avatar' i 'Titanic' ha pogut enregistrar durant unes quantes hores un fons marí peculiar, sotmès a altíssimes pressions i amb milers d'espècies encara per catalogar. Cameron mateix explicava l'emoció a Twitter: 'Acabo d'arribar al lloc més profund de l'oceà. Mai no havia estat tan bé tocar fons. No puc estar-me d'explicar-vos què hi veig.'

Cursa per ser els primers

Tres equips competien amb el Deepsea Challenger de National Geographic per ser els primers a aconseguir la proesa de tornar a baixar fins a la fossa de les Mariannes: l'expedició Triton Submarines, amb què hi davallaran tres tripulants; el Doer Submarine, secundat pel president de Google, Eric Schmid, i el Virgin Oceanic, un submarí construït d'entrada per al desaparegut milionari Steve Fossett i que ara és impulsat per Chris Wehls.

Descobriments

En la primera expedició tripulada a la fossa de les Mariannes, la del Trieste, Don Walsh i Jacques Piccard en van tenir prou amb els vint minuts que van ser a més de deu mil metres de profunditat per a descobrir-hi molta biodiversitat que no s'havia observat abans i descobrir, durant la davallada, el calamar gegant Architeuthis i una espècie desconeguda de llenguado. Amb el Deepsea Challenger, l'autor de films com 'The Abyss' (1989) ha disposat d'unes quantes hores i ha enregistrat molt de material del fons marí gràcies a les nombroses càmeres que porta. I és que, a més de la innegable finalitat científica del viatge, Cameron vol obtenir material per a un futur documental de l'expedició en 3D. I, probablement, s'hi inspirarà per a preparar la seqüela de 'Avatar', que s'ambientarà sota el mar.

Interès científic

L'interès científic per investigar les profunditats de l'oceà és molt alt, especialment per descobrir com sobreviuen i com s'adapten els organismes que les habiten a la manca de llum, a les grans pressions que s'hi experimenten (mil vegades més alta que no la de la superfície de la Terra) i a les baixes temperatures (entre zero graus i dos). Aquestes profunditats també poden donar als investigadors dades sobre processos com la formació de terratrèmols i del canvi climàtic. Alhora, es calcula que als fons marins hi ha set-centes cinquanta mil espècies no catalogades formalment per la ciència.

MATERIALS

Fossa de les Mariannes
Format:Web
Entrada de la Viquipèdia.
Fossa de les Mariannes
Format:Web
Informació d'aquest indret, amb uns quants vídeos.
Deepsea Challenge
Format:Web
Informació del submarí de National Geographic, pilotat per James Cameron.

QUE HO SABIES?

Es calcula que hi ha més de set-centes cinquanta mil espècies marines que encara no s'han catalogat formalment, tres vegades més que no les que es coneixen.