VilaWeb - Diari escola: Lynn Margulis i les dones en la ciència

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 28 de novembre de 2024

> 'D'Alexandria a l'era nuclear'

> Cent anys de biologia a Catalunya

> 8 de març

dijous, 8 de març de 2012

Dilluns passat, 5 de març, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va avançar la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora per fer-la coincidir amb l'aniversari de la biòloga nord-americana Lynn Margulis (Chicago, 1938 - Amherst, 2011). Aquesta setmana, precisament, hauria fet setanta-quatre anys, si un embassament cerebral no se l'hagués enduta el 22 de novembre de l'any passat. El IEC va voler recordar-la a Barcelona convidant unes quantes dones que van treballar amb ella, o conviure-hi, perquè en destaquessin alguns aspectes de la seva persona.

Lynn Margulis va formular la revolucionària teoria de l'endosiombiosi i la simbiogènesi, segons la qual, als orígens cel·lulars de la vida, la col·laboració i la simbiosi foren més importants que no la competició. Margulis, una de les principals figures de l’evolucionisme, també va contribuir a la teoria Gaia de Lovelock, aportant-hi base biològica, i va dedicar-se també a divulgar la ciència, com el seu company Carl Sagan. Va ésser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de València el 2001.

'D'Alexandria a l'era nuclear'

Reivindicar el paper de la dona científica en temps passat és l'objecte del llibre 'D'Alexandria a l'era nuclear', publicat per Santiago Riera Tuèbols. S'hi descabdellen les aportacions de cinc científiques eminents (i el context històric que els va tocar de viure): Hipàtia d'Alexandria (s. IV), sovint considerada la primera científica de la història; Sofia Kovalèvskaia (1850-1891), primera catedràtica de matemàtiques de tot Europa; Irène Curie (1897-1956), guanyadora del premi Nobel de Química (ensems amb el seu marit, Frédéric Joliot) i filla dels cèlebres científics Pierre i Marie Curie; Emmy Noether (1882-1935), algebrista de primera molt lloada per Albert Einstein; i Lise Meitner (1878-1968), que va tenir un paper cabdal en el descobriment de la fissió nuclear (d'origen jueu, Noether i Meitner van haver d'exiliar-se per culpa de la dictadura nazi).

Cent anys de biologia a Catalunya

La Societat Catalana de Biologia, filial del IEC, celebra enguany el centenari de la creació. Durant tot l’any es faran actes i encontres científics que tenen per objectiu trobar respostes als desafiaments de futur del sector, com el Congrés Internacional de Biologia de Catalunya, del 9 al 12 de juliol. En aquests últims anys, han estat relacionades amb la societat personalitats com la mateixa Lynn Margulis, Mariano Barbacid, Eudald Carbonell, John Ingraham, Stanley Miller, Federico Mayor Zaragoza i Valentí Fuster.

8 de març

El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones, commemorat per primera vegada el 1911. El 19 de març d'aquell any més d'un milió de manifestants van sortir al carrer a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa per a reclamar un seguit de drets per a les dones: dret de treball, dret de vot, dret d'educació, dret d'ocupar càrrecs públics... Des d'aleshores s'ha avançat en molts camps, però la discriminació no ha desaparegut i cal continuar demanant la igualtat a molts nivells.