Edu365.cat

Molts mitjans de comunicació del món, com Der Spiegel, The Guardian, The New York Times i The Washington Post, s'han referit aquests últims temps a la situació política d'Hongria amb termes com partitocràcia real, verí lent que ataca la democràcia i deriva autocràtica. Els titulars són fruit de la manera de governar del conservador Viktor Orbán (31 de maig de 1963), l'actual primer ministre d'Hongria. El també cap del Fidesz (acrònim de Fiatal Demokraták Szövetsége, l'Aliança de Joves Demòcrates) ja va ser primer ministre del país de 1998 a 2002, un càrrec que va recuperar en les eleccions de 2010, amb un 52,73% dels vots.

Des d'aleshores, el govern d'Orbán ha mogut molta polèmica dins el país i a fora –sobretot entre els dirigents de la Unió Europea (UE)– pels seus mètodes autoritaris i el ferri control a què ha sotmès molts sectors del país. Gràcies a la majoria de dos terços que té al parlament, el partit Fidesz ha canviat segons el seu interès totes les institucions de l'estat que no tenia sota control, incloent-hi la presidència, el Tribunal Suprem i l'elecció de jutges, ha intentat modificar el sistema electoral per a afavorir la seva formació en futures eleccions i ha aprovat una nova llei sobre les religions basada en el fet que el catolicisme és 'la base de la nació' i que dificulta la pràctica d'unes quantes esglésies, especialment de les denominacions protestants esteses entre la minoria gitana del país. A més, ha passat a controlar els canals de TV públics i ha creat un Consell de la Comunicació amb autoritat per regular i multar diaris, televisió, ràdios i portals d'internet si publiquen segons quines informacions.