VilaWeb - Diari escola: Tot Joan Brossa, al MACBA

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 2 de gener de 2025

> Poeta d'avantguarda

> Compromís social i cívic

> Poesia juganera

dijous, 19 de gener de 2012

La Fundació Joan Brossa i l'Ajuntament de Barcelona, propietaris del llegat que l'artista visual Joan Brossa (1919-1998) va deixar, l'han cedit al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per vint-i-cinc anys: la col·lecció, l'arxiu i la biblioteca. Són més de seixanta-sis mil peces entre poemes, objectes, instal·lacions, cartells, cartes, llibres, manuscrits, fotografies, pintures i revistes. Amb aquest dipòsit es pretén assegurar la conservació de l'obra i permetre'n una difusió més gran.

El llegat també permetrà de continuar estudiant i difonent l'obra de Brossa, un creador enigmàtic, però genial, i de ressituar-lo en el context de l'art català de la segona meitat del segle XX i en el context internacional. El MACBA posarà el llegat a disposició dels estudiosos i promourà les exposicions sobre aquestes obres al MACBA i fora del museu. En aquest sentit, s'ha avançat que la tardor del 2013 el museu dedicarà l'exposició de la seva col·lecció a llegir la figura de Joan Brossa i a explicar la repercussió que va tenir en l'art català i internacional.

Poeta d'avantguarda

Nat el 1919 a Barcelona, de pare gravador, Joan Brossa va lluitar amb el bàndol republicà a la guerra del 1936-1939, època dels primers escrits: tenia disset anys. Acabada la guerra, conegué dues figures cabdals de l'avantguarda catalana: Josep Vicenç Foix i Joan Miró, i el 1948 fundà el grup artístic Dau al Set (i la revista del mateix nom), juntament amb Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig i Joan Josep Tharrats. Era un grup obert a l'art més avantguardista del moment, en contrast amb el tancament imposat per la feroç dictadura franquista. Per aquell temps començà a escriure poemes de to surrealista.

Compromís social i cívic

A mitjan segle XX, amb 'Em va fer Joan Brossa' (1950), la poètica de Brossa fa un tomb, formal i de contingut, degut en part a la influència del poeta brasiler João Cabral de Melo, que aleshores s'estava a Barcelona. Els seus poemes, lligats a la realitat del moment, reflecteixen l'actitud de rebuig per la manca de llibertats, per les injustícies socials, per la violència, i, alhora, de compromís amb el país, ofegat per la dictadura.

Poesia juganera

Experimentador constant, Brossa fou també un dels introductors principals de la poesia visual a casa nostra, que conreà a partir dels anys 1960. Expressats plàsticament, els poemes visuals, amb jocs de lletres, elements tipogràfics, dibuixos, fotografies..., palesen la ironia i l'humor de l'artista. Aquests cal·ligrames donaran pas als dits poemes corporis, o poemes objecte, alguns dels quals foren fixats en espais públics: 'Bàrcino', 'Poema visual transitable', tots dos a Barcelona (Barcelonès); 'Moscafera', a Ciutat de Mallorca;'On es bada l'ona', a Badalona (Barcelonès)...

MATERIALS

Joan Brossa a Lletra
Format:Web
L'obra de Joan Brossa i Cuervo
Format:Web
JoanBrossa.org
Format:Web
Pàgina sobre l'autor, feta per Abraham Clotet.
Abloccedari Joan Brossa
Format:Web
Bloc en homenatge a Joan Brossa.
MACBA
Format:Web
Web del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), que s'acaba de redissenyar.

QUE HO SABIES?

Quan fou obligatori de fer-se el carnet d'identitat, Joan Brossa hagué de passar per comissaria. Allà, el policia de torn va confondre 'paleta' (de professió), per 'poeta'. El nostre protagonista va voler fer-se entendre, però en va desistir en sentint la resposta del funcionari ('No s'amoïni, hi posarem jornaler').
L'obra 'brossiana' ha estat traduïda a llengües com l'anglès, l'espanyol, el francès, l'italià, el portuguès i el suec.
Acabada la guerra del 1936-1939, Brossa va sobreviure venent llibres... prohibits per la dictadura franquista.