|
|
|
> L'estudi > El nom > Fora de la Terra dimarts, 17 de gener de 2012
Segons les previsions, aquest hivern i el següent serà especialment fàcil observar les aurores polars, una espectacular resplendor difusa i estesa en forma de cortina que apareix de nit al cel de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de l'atmosfera de la Terra. Per això alguns operadors turístics han organitzat propostes (a l'abast de ben pocs, val a dir) per anar a cercar aquestes llums del nord. Una d'aquestes, la de l'agència Discover the World, s'ha posat en marxa des de l'aeroport de Kiruna, a la Lapònia, amb què es podrà veure aquest fenomen amb tota claredat.
Les aurores es produeixen principalment a les regions properes als pols, entre 65° i 75° de latitud. En cas d'activitat magnètica intensa, l'arc s'estén i envaeix zones molt més acostades a l'equador. El setembre de 1859 es té constància que l'aurora polar es va observar a Honolulu (Hawaii), i el setembre de 1909 a Singapur. És documentada la visió d'una aurora boreal a Catalunya el 25 de gener del 1938. Amb tot, les regions més propícies per a la visió d'aquest fenomen són Alaska, l'Antàrtida, Grenlàndia, Islàndia, Lapònia i Nunavut. L'estudiFa segles que s'observen i s'estudien les aurores boreals. L'escriptor i naturalista romà Plini el Vell ja les esmentava, però no va ser fins el segle XVII que no es van començar a estudiar científicament. L'astrònom britànic Edmond Halley, al XVIII, va sospitar que el camp magnètic terrestre tenia un rol en la formació d'aurores i Henry Cavendish, el 1768, va determinar l'altitud a què es produeix el fenomen. No va ser fins el 1896 que no es van reproduir en un laboratori, i els estudis de Carl Stormer sobre el moviment de les partícules electritzades en un camp magnètic van facilitar la comprensió del seu mecanisme.
El nomA les latituds de l'hemisferi nord, l'espectacular fenomen es coneix com a aurora boreal, un nom posat per l'astrònom francès Pierre Gassendi el 1621 a partir de la deessa romana de l'alba, Aurora, i del nom grec dels vents del nord, Bòreas. A les latituds de l'hemisferi sud es coneix com a aurora austral. Així, doncs, segons que es formin a les zones polars nord o sud, les aurores seran boreals o bé australs.
Fora de la TerraA partir de 1957, l'exploració espacial no sols ha permès millorar el coneixement de les aurores polars terrestres, sinó també observar fenòmens semblants en planetes del sistema solar com Júpiter, Mart, Saturn i Venus. El fenomen, a més, no es produeix únicament de manera natural: les aurores també es poden reproduir artificialment al laboratori i apareixen en les explosions nuclears.
|
Investiga
> Previsió de formació d'aurores a la Terra, dia a dia.
> Conjunt de preguntes i respostes sobre les aurores polars.
> Portal amb moltes fotografies de 'llums del nord'.
> Informació turística per a seguir aurores, a Wikitravel.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |