|
|
|
> Creació d'un estat > Primavera àrab > Missió internacional a Líbia dimarts, 25 d'octubre de 2011
Tres dies després de la captura de l'últim focus de resistència de Sirte i de la mort, en aquella mateixa ciutat, del dictador Muammar al-Gaddafi, el president en funcions del Consell Nacional de Transició (CNT), Mustafà Abdel Jalil, va declarar diumenge passat oficialment l'alliberament complet de Líbia. Ho va fer a la plaça major de Bengasi, la segona ciutat del país i on es va declarar al febrer la rebel·lió contra el règim de Gaddafi.
Davant de milers de persones, els membres del CNT van proclamar la fi de vuit mesos de guerra i el començament d'una nova etapa: 'Declarem al món sencer que hem alliberat el nostre estimat país, amb les seves ciutats, pobles, turons, muntanyes, deserts i cel.' Abdel Jalil va fer una crida a la calma: 'Demano a tothom perdó, tolerància i reconciliació (...). Ens hem d'espolsar l'odi i l'enveja de la nostra ànima, cal per a l'èxit de la revolució i de la futura Líbia.' I és que, ara mateix, el país s'encara a uns nous desafiaments: la reconciliació d'una societat dividida i renyida en molts aspectes (hi ha enemistats regionals, rivalitats ideològiques entre islamistes, salafistes, liberals i socialistes, confrontació entre militars i civils, tensió entre àrabs i amazics…), la reconstrucció del país i, en definitiva, l'establiment d'un estat de bell nou després de quaranta-dos anys de gaddafisme. Creació d'un estatAmb la declaració de diumenge s'obre la porta a la creació d'un nou estat, perquè Líbia no tenia fins ara ni institucions, ni partits ni una estructura típicament estatal. Sota el règim de Gaddafi, de fet, el país era governat per la Jamahiriya, un sistema de república de masses inventat pel coronel que cedia el poder formalment als comitès populars locals. Amb tot, era Gaddafi i el seu clan els qui decidien, al capdavall, les grans qüestions de govern i no els sis milions i mig de libis.
Primavera àrabDes del gener passat, una onada de protestes populars ha sacsejat el Magrib i el Pròxim Orient. En són la causa la manca de llibertats, la pobresa i la corrupció de les elits governants. A Tunísia i a Egipte les protestes pacífiques van aconseguir d'enderrocar els règims autoritaris de Ben Alí i Hosni Mubàrak, respectivament. Però a Líbia les coses van anar de manera diferent. En aquest país, les protestes van derivar en un conflicte armat entre el règim del coronel Muammar al-Gaddafi, amb quatre dècades al poder, i les forces rebels del Consell Nacional de Transició (CNT).
Missió internacional a LíbiaEn vista de les atrocitats perpetrades pels gaddafistes contra la població civil i els rebels, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar el 17 de març una resolució que autoritzava l'ús de la força per a protegir la població civil. Els bombardaments aeris d'una coalició internacional comandada per l'OTAN van aconseguir afeblir el poder militar de Gaddafi i han acabat permetent la victòria sobre el terreny de les milícies del CNT. L'OTAN va confirmar la setmana passada que acabarà la intervenció el 31 d'octubre.
|
Investiga
> Gaddafi: perfil d'un dictador.
> Líbia: dades bàsiques del país.
> Aixecaments populars al món àrab.
> La Líbia de Gaddafi: preguntes i respostes.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |