|
|
|
|
|
 |
 |
 > La guerra > La dictadura > Memòria històrica dimecres, 20 de juliol de 2011
El 18 de juliol de 1936 assenyala el començament de la fi de la Segona República. Va ser el dia de la insurrecció militar contra el govern republicà legalment constituït, elegit democràticament a les urnes, cosa que va donar peu a una guerra sagnant que va durar tres anys, fins el 1939. La conspiració militar, començada al Marroc ocupat, la van encapçalar els generals José Sanjurjo i Emilio Mola, amb el suport de Francisco Franco. Els secundaven una gran part de l'alt comandament militar espanyol, el partit feixista Falange Española, bona part de l'església i la dreta conservadora.
El cop d'estat es va perpetrar el 17 de juliol al Marroc ocupat i l'endemà ja s'havia estès per una bona part de la península Ibèrica. Els militars colpistes es van imposar ràpidament a les zones on les candidatures de dretes a les eleccions del febrer de 1936 havien rebut més vot, mentre que a les zones on s'havien imposat electoralment els partits del Front Popular d'esquerres el cop va fracassar (mapa). Les forces republicanes van aconseguir aturar el sollevament, doncs, en la major part de zones industrialitzades, gràcies en part a la participació de les milícies armades de socialistes, comunistes i sobretot anarquistes, com va ésser el cas de Barcelona. Els plans dels militars d'obtenir un ràpid desenllaç del cop es van esvair aviat i es va entrar en una sagnant guerra de tres anys en què els sollevats van obtenir el suport bèl·lic de potències feixistes europees com Alemanya i, sobretot, la Itàlia del dictador Benito Mussolini, que el 27 de juliol mateix ja va enviar el primer esquadró d'avions a bombardar les posicions republicanes. Aquells primers dies de la guerra es va morir el general Sanjurjo en un accident aeri, justament, i el comandament dels rebels va quedar repartit entre Mola i, sobretot, Franco, que dirigia les forces que havia portat del Marroc i que l'1 d'octubre va ser nomenat cap de l'estat i va formar govern a Burgos. El 3 de juny de 1937 es va morir en un altre accident d'avió el general Emilio Mola, amb la qual cosa la rebel·lió va quedar en mans definitivament de Franco.  
La guerra Durant una bona part del 1937 i els primers mesos del 1938 la posició de l'exèrcit insurgent, capitanejat per Franco i ajudat pels governs feixistes d'Alemanya i d'Itàlia, va anar consolidant-se al camp de batalla, i el 15 l'abril del 1938 va arribar a Vinaròs (Baix Maestrat), amb la consegüent divisió en dos de la zona republicana. Poc després les tropes de Franco van començar l'atac sobre València. En aquest context, l'exèrcit republicà va decidir de contraatacar. El 25 d'abril, va travessar l'Ebre a punts diversos i va poder aturar l'ofensiva dels militars sobre València. Tot i els avenços inicials de l'exèrcit republicà, el front aviat va estancar-se, cosa que va donar pas a un seguit de combats aferrissats en què, lentament, les tropes fidels a la Segona República, amb menys combatents i mitjans, van anar perdent terreny. El resultat dels prop de quatre mesos de la Batalla de l'Ebre va ésser tràgic: gairebé cent trenta mil baixes i l'aplanament del camí a l'ocupació franquista de Catalunya. La derrota republicana es va consumar l'1 d'abril de 1939, data inicial d'una dictadura ferotge que va durar una quarantena d'anys.
La dictadura Acabada la guerra, el bàndol vencedor, amb Franco al davant, va emprendre una duríssima repressió política, social i cultural. Empresonaments en massa, afusellaments, negació de les llibertats, anorreament de les cultures i les llengües minoritàries... Una dictadura cruel, en definitiva, que va allargar-se una quarantena d'anys. Es van suprimir totes les llibertats democràtiques: es van prohibir els partits polítics i els sindicats obrers, es van fer empresonaments en massa, afusellaments (molta gent va haver de prendre el camí de l'exili per evitar una mort segura, i alguns es van constituir en 'maquis'); al nostre país, endemés, es van fer possibles i impossibles per anorrear la identitat i la cultura catalanes, amb la supressió de les institucions d'autogovern i la prohibició i persecució sistemàtiques de la llengua catalana, relegada a l'àmbit privat, igual que es va fer amb les llengües basca i gallega.
Memòria històrica Setanta-cinc anys després del sollevament militar contra el govern de la Segona República, moltes ferides de la guerra no s'han clos encara. Fins el 31 d'octubre de 2007, quasi tres dècades després de la mort del dictador Francisco Franco, no es va aprovar una Llei de Memòria Històrica d'Espanya, que entre més punts reconeix el caràcter 'radicalment injust' de les condemnes, sancions i violència personal durant la guerra i la dictadura, estableix ajudes als represaliats, impulsa l'exhumació i identificació de cadàvers en fosses comunes, proposa un Centre Documental de la Memòria Històrica a Salamanca i obliga a retirar d'edificis i espais públics l'encara nombrosíssima simbologia franquista (mapa de Catalunya).
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Secció de Nosaltres.cat amb vincles sobre la guerra de 1936-1939 i temes relacionats.
> Consulta georeferenciada de les més de dues-centes fosses comunes de Catalunya.
> Viatge virtual pels museus memorials que hi ha als cinc continents.
> El diari Público impulsa Memoria Pública, un canal on els internautes poden aportar dades de víctimes del franquisme.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |