|
|
|
|
|
 |
 |
 > Què és un terratrèmol? > Com es mesuren? > Activitat sísmica divendres, 13 de maig de 2011
El dimecres 11 de maig, a mitja tarda, dos terratrèmols de 4,5 graus i 5,1 de l'escala de Richter van afectar amb poca diferència de temps el municipi murcià de Llorca, de noranta mil habitants. Les sacsejades van causar nou morts i dos centenars llargs de ferits, a més de malmetre una bona part dels edificis i construccions de la població. El batlle de Llorca, Francisco Jódar, calculava que el 80% de les cases havien quedat afectades, la meitat de les quals molt, pels terratrèmols més forts en cinquanta anys, que van tenir l'epicentre just al municipi.
Un terratrèmol és un fenomen que s'origina a l'interior de la Terra i que pot causar grans estralls, com els que s'han vist aquesta setmana a Llorca o, encara més, els que es van produir el 13 de març al Japó, on un sisme marí va generar un tsunami que va arrasar una part de la costa nord-oriental de l'arxipèlag.  
Què és un terratrèmol? Per a entendre els terratrèmols, cal saber que l'estructura del nostre planeta consisteix en un nucli, un mantell i una escorça. Quant a l'escorça, la part més exterior de la Terra, es divideix en plaques, anomenades tectòniques, que es mouen incessantment. Doncs bé, quan una de les plaques topa amb una altra tenim un terratrèmol. La topada desencadena una vibració que es transmet a la superfície en forma d'ones, dites sísmiques, i que segons la intensitat de la topada es faran notar més o menys. Si el frec entre les plaques és molt lleuger, solament el copsarà un aparell especial anomenat sismògraf. Ara, si és intens, l'ona sísmica resultant arriba a esfondrar edificis, ponts, carreteres, obrir grans esvorancs a terra i causar milers de morts. El punt on dues plaques freguen o topen s'anomena hipocentre o focus, i el punt de la superfície terrestre més a prop de l'hipocentre s'anomena epicentre, que és on el moviment sísmic resulta més intens.
Com es mesuren? Els terratrèmols i qualssevol altres moviments sísmics es mesuren amb un aparell anomenat sismògraf. Els sismòlegs, que s'ocupen d’estudiar la intensitat dels terratrèmols, utilitzen bàsicament l'escala de Richter, de deu graus (de 0 a 9), en què cada grau representa una intensitat deu vegades superior a la del grau anterior. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 6 de l'escala de Richter és deu vegades més intens que no pas un de magnitud 5. Ara, els sismòlegs també fan servir una altra escala, la de Mercalli, que no mesura pas la intensitat de les ones produïdes per un terratrèmol, sinó el grau de destrucció que causen a la superfície terrestre. Aquesta escala, diguem-ne subjectiva, té dotze graus: el primer indica un sisme humanament imperceptible o quasi, i el dotzè, la destrucció total de l'àrea afectada per l'epicentre.
Activitat sísmica No hi cap punt del planeta que pugui considerar-se lliure d'activitat sísmica. Els terratrèmols no tenen pas la mateixa intensitat i freqüència a tot arreu. En general, es considera que hi ha cinc zones d'activitat sísmica i, alhora, volcànica: la circumpacífica o 'anella de foc', l'atlàntica, la mediterraneo-asiàtica, l'índica i l'africana. 'L'anella de foc' és la més activa: més del 80% de l’activitat sísmica total. Originada a la serralada dels Andes i a les Muntanyes Rocalloses de l'Amèrica del Nord, s'estén circularment per l'Oceà Pacífic i abasta illes i costes d'Amèrica, Àsia i Oceania. El cas és que no hi cap punt del planeta que pugui considerar-se lliure d'activitat sísmica, si bé la de l'Antàrtida és poca i de baixa intensitat.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Calendari anual amb informació de tots els terratrèmols significatius que han tingut lloc cada dia en la història.
> Gràfic per explicar com funciona el sismògraf, l'aparell que mesura el moviment i la vibració de la Terra.
> El Diccionari de geologia en línia és fruit de l'Institut d'Estudis Catalans i Enciclopèdia Catalana.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |