VilaWeb - Diari escola: Vuitanta anys de la República Catalana

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dilluns, 25 de novembre de 2024

> La proclama

> La Generalitat i l'estatut

> La Segona República

dijous, 14 d'abril de 2011

Avui fa vuitanta anys es va proclamar la Segona República, acompanyada a Barcelona de la proclamació de la República Catalana, règim que al cap de tres dies havia de convertir-se en la recuperació de la Generalitat de Catalunya. Feia poc més d'un any que s'havia posat fi a la dictadura espanyola de Primo de Rivera, instaurada el 1923. Després de tant de temps sense llibertats, el 12 d'abril de 1931 s'havien fet unes eleccions municipals que van precipitar els esdeveniments. Els electors van votar majoritàriament les forces republicanes, i el rei Alfons XIII va haver d'exiliar-se. Al Principat, el partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va assolir un gran triomf, del tot inesperat, perquè no feia ni un mes que s'havia fundat quan es va presentar a les eleccions.

Arran de la proclamació, una gran exaltació popular va recórrer el país i Espanya, i a moltes ciutats es va proclamar la república, amb noves esperances de futur.

La proclama

El 14 d'abril de 1931 al matí en Lluís Companys, d'ERC, va prendre la iniciativa de proclamar la república des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. No gaire estona després, amb la plaça de Sant Jaume plena, Francesc Macià, cap del mateix partit, va proclamar la República Catalana, ara des del balcó del Palau de la Generalitat. L'emotiva proclama de la República Catalana, com a estat integrant de la Federació Ibèrica, va obrir un conflicte entre les autoritats republicanes catalanes i espanyoles.

La Generalitat i l'estatut

La proclamació de Francesc Macià va preocupar el govern republicà provisional espanyol, que el 17 d'octubre va enviar amb avió a Barcelona els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer per debatre la situació. De la reunió, en va sortir l'acord de rebatejar la República Catalana amb el nom de Generalitat de Catalunya, recuperant el nom de la institució medieval de la Diputació del General. La Generalitat, concebuda com un govern autònom, va redactar un projecte d'estatut d'autonomia, referendat el 2 d'agost de 1931: hi va votar un 75% del cos electoral, amb un 99% de vots a favor, i va rebre el suport de més de quatre-centes mil firmes de dones catalanes, aleshores sense dret de vot. Les Corts de Madrid van aprovar l'estatut, molt retallat, el 1932. Des d'aleshores, i amb nombrosos entrebancs, es va mantenir vigent fins el 5 d'abril de 1938, quan una ordre dictada per Francisco Franco va abolir-lo.

La Segona República

La Segona República va impulsar moltes reformes progressistes d'abast socioeconòmic i polític, que tot i això no van acontentar els sectors més dretans, esquerrans i anarquistes de la societat. La polarització social va impedir la consolidació del règim sorgit de les eleccions del 12 d'abril de 1931, i el cop d'estat del general Francisco Franco del juliol de 1936 va marcar, posteriorment, el principi de la fi de la Segona República. Començava la guerra i, a partir de 1939, una llarga dictadura.

MATERIALS

Homenatge a la República Catalana
Format:Web
Vídeo explicatiu en el setanta-cinquè aniversari de la procamació.
MemoriaEsquerra.cat
Format:Web
La hiperenciclopèdia d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Espai Macià
Format:Web
Espai museístic dedicat a la figura del polític Francesc Macià, a les Borges Blanques.

QUE HO SABIES?

La proclamació de la República Catalana de 1931 té dos precedents: el conat del president de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris, el 1641, en el marc de la guerra dels Segadors (1640-1652); i els intents repetits de proclamar l'estat català, el 1873, en temps de la Primera República.
El 1934 Lluís Companys, successor de Francesc Macià al davant de la Generalitat de Catalunya, va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola, en un acte contra la deriva conservadora que havia pres el règim republicà espanyol. El fet va originar el moviment revolucionari del Sis d'Octubre, que es va resoldre amb l'empresonament de tot el govern de la Generalitat.