Edu365.cat

Tunísia, un dels països més avançats del Magrib, acapara aquests dies l'atenció mundial. Causa: la revolta popular democràtica que ha aconseguit d'enderrocar el president Ben Alí, que ha hagut de fugir a l'Aràbia Saudita.

Els fets que van desfermar la revolta són del 17 de desembre, avui fa un mes just. Aquell dia Mohàmed Bouazizi, un jove que tenia una parada de fruita i llegum, va atemptar contra la pròpia vida a Sidi Bouzid, al centre del país. La policia li acabava de confiscar la mercaderia, amb l'argument que no tenia els permisos legals (Bouazizi, que tenia vint-i-sis anys i la carrera d'informàtica feta, va morir el 4 de gener a conseqüència del seu acte).

Tot i la repressió de la policia, les protestes es van estendre del centre del país a la capital, Tunis, i van culminar divendres amb l'enderrocament del règim de Ben Alí, que governava amb mà de ferro des de feia vint-i-tres anys.

La gran pregunta és, ara, si aquesta revolta popular, la primera que reïx en un país àrab, acabarà portant la democràcia a Tunísia. El panorama és incert, sobretot si pensem que no hi ha una oposició democràtica organitzada (el règim de Ben Alí l'havia escapçada).

El nou president, Fouad Mebazaa, ha promès un govern d'unitat nacional, a l'espera de les eleccions, que s'haurien de fer d'aquí a dos mesos, a tot estirar. Mentrestant, els carrers són un caos, amb avalots i saqueigs freqüents.