|
|
|
|
|
 |
 |
 > La gesta de Fidípides > 1896: un grec guanya la primera marató > Maratonians llegendaris dilluns, 20 de setembre de 2010
Ara fa exactament 2.500 anys de la batalla de Marató, una de les més famoses de l'antiguitat. En aquesta batalla, hi trobem els orígens de la marató, la cursa de resistència per excel·lència (42.195 km).
La batalla de Marató fou un episodi de les anomenades guerres mèdiques, que durant el segle V aC van oposar grecs i perses. Es va lliurar el 490 aC a la plana de Marató: els grecs (sobretot atenesos), comandats per Milcíades, van aconseguir de forçar la retirada del poderosíssim imperi persa, que fins aleshores havien considerat poc menys que invencible. La victòria de Marató va obrir el període més esplendorós de la història grega, un període que havia d'acabar tenint una influència enorme en la cultura occidental. Atenes, en aquell segle V aC, va esdevenir el centre d'una gran revolució artística, filosòfica i política (Pèricles hi va consolidar el sistema democràtic).
 
La gesta de Fidípides)
+ 'El soldat desconegut', de Jean-Pierre Cortot.
Explica la llegenda que, després de la batalla de Marató, els grecs van enviar a Atenes un soldat, de nom Fidípides, perquè hi anunciés la victòria. Aquest va córrer sense parar els quaranta quilòmetres que el separaven d'Atenes. L'esforç el va deixar exhaust, i va morir just després d'haver dit: 'Hem vençut'.
1896: un grec guanya la primera marató
+ Spyridon Louis.
En record d'aquesta gesta, el 1896, en els primers jocs olímpics moderns, hom va establir la prova de la marató. Hi van prendre part disset atletes, que van fer el trajecte Marató- Atenes. Curiosament, va guanyar un grec, Spyridon Louis, enmig de l'entusiasme dels cent mil espectadors que hi havia dins i fora l'Estadi Panatenès. Spyridon va fer un temps de 2h, 58 m i 50 s, set minuts menys que no pas el segon classificat.
Maratonians llegendaris)
+ Abebe Bikila va guanyar corrent descalç.
La marató ha tingut atletes mítics. Esmentem-ne dos, a tall d'exemple: el txec Emil Zátopek, de sobrenom Locomotora Humana, que als Jocs Olímpics d'Hèlsinki (1952) va guanyar, a més de la marató, les curses dels 5.000 m i dels 10.000 m (Zátopek és el protagonista de la novel·la 'Córrer', de l'escriptor francès Jean Echenoz, just acabada de publicar); i l'etiòpic Abebe Bikila, que als Jocs Olímpics de Roma (1960) va guanyar corrent descalç (i va tornar a vèncer al cap de quatre anys, a Tòquio, aquesta vegada calçat).
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> La guerra, a l'antiga Grècia.
> 'De què parlo quan parlo de córrer' (2010), de Haruki Murakami.
> Rècords mundials de la marató, masculins i femenins.
> Una llista de maratonians il·lustres.
I també...
- Abebe Bikila, el corredor descalç: vídeo.
- Arcadi Alibés: 'Córrer per ser feliç'.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |