|
|
|
> Laberints unicursals i laberints multicursals > La llegenda del minotaure > La importància d'equivocar-se dijous, 16 de setembre de 2010
Fins el 9 de gener es podrà veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) l'exposició 'Per laberints', centrada en l'evolució històrica del laberint, un lloc on és més senzill entrar-hi que no pas sortir-ne.
L'exposició ofereix materials diversos: peces arqueològiques, maquetes, gravats, fotografies, plànols, citacions literàries, fragments de films...; i, també, un laberint de miralls, estructura ideada per primera vegada pel geni del Renaixement, Leonardo da Vinci (el visitant que s'hi endinsi haurà d'anar amb peus de plom, si no vol topar amb els miralls). Tot plegat és disposat dins un espai que pren la forma de laberint. A fora, al pati del CCCB, una estructura suspesa projecta a terra un laberint d'ombres. 'Per laberints' ofereix també activitats adreçades als escolars: la visita comentada, que es pot completar amb una itinerari pel centre de Barcelona (amb la idea última de relacionar l'estructura dels laberints amb la de les ciutats); i el taller fotogràfic i cinematogràfic 'Construint laberints', que es podrà fer a partir del 9 d'octubre, els dimecres, dijous i divendres. Després de Barcelona, l'exposició s'obrirà a València, al Centre Cultural Bancaixa. Laberints unicursals i laberints multicursalsL'exposició distingeix entre dos menes de laberints: els unicursals i els multicursals. Els primers no tenen pèrdua, car són de camí únic; els segons, en canvi, ofereixen diferents alternatives (d'aquests, avui tan corrents, no se'n van començar a fer fins el segle XV). En correspondència, el camí que recorre l'àmbit dedicat als laberints unicursals és intricat, complicat, però no pas tant com el dedicat als laberints multicursals, de parets altes i vegetals i camins perdedors. Aquí, hom hi troba fotografies i maquetes d'uns quants laberints, com el d'Horta (Barcelona) i el de Villa Pisani, situat no gaire lluny de Venècia (Itàlia).
La llegenda del minotaure'Per laberints' pren per fil conductor la llegenda grega del minotaure, un monstre amb cos d'home i cap de brau. Minos, rei de Creta, el va tancar en un laberint projectat per Dèdal, i cada nou anys li oferia, perquè els devorés, set noies i set nois atenesos. Aquest sagnant tribut es va acabar el dia que el príncep atenès, Teseu, va penetrar fins al bell mig de laberint i va matar el minotaure. D'allí, en va sortir mercès al fil que li havia proporcionat Ariadna, filla de Minos.
La importància d'equivocar-se'El cervell es va inventar per sortir de casa, i la memòria, per tornar-hi'. A partir d'aquesta dita, l'exposició ens explica que la manera de sortir d'un laberint és la mateixa que permet de fer descobriments científics: l'error. Sense provar els camins equivocats, no hi ha possibilitat de trobar el camí de sortida; i sense descartar les teories equivocades, no hi ha progrés científic.
|
Investiga
> Què li suggeria, el laberint, a l'escriptor Jorge Luis Borges? (vídeo)
> Cop d'ull al laberint de la catedral de Chartres.
> Dèdal, un artista astut.
> Galeria fotogràfica dels jardins del Laberint d'Horta.
I també...
- Sobre el llibre 'Laberints. Llocs, textos, imatges, films', de Ramon Espelt.
- Laberints: banc de dades mundial.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |