VilaWeb - Diari escola: Martí l'Humà, l'últim rei de la dinastia catalana

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 21 de novembre de 2024

Martí l'Humà, l'últim rei de la dinastia catalana

> La qüestió successòria

> El compromís de Casp

> Un rei culte i pactista

dijous, 9 de setembre de 2010

Aquest 2010 fa sis-cents anys de la mort de Martí I, dit l'Humà, l'últim rei del casal de Barcelona, la dinastia que va regnar a Catalunya durant més de cinc-cents anys.

El casal de Barcelona va lligat al naixement, consolidació i expansió de la nació catalana. El va fundar, el segle IX, Guifrè el Pelós, i es va extingir el 31 de maig de 1410, data de la mort de Martí l'Humà.

Un any abans, el 1409, s'havia mort el seu fill, Martí el Jove. Vidu, el rei Martí va mirar d'assegurar la successió casant-se amb Margarida de Prades, trenta anys més jove que no pas ell.

Però el matrimoni no va tenir fills, i amb la mort del rei es va obrir la qüestió successòria, finalment resolta en l'anomenat compromís de Casp (1412), que va entronitzar Ferran I, el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara.

+ Monestir de Poblet: guarda la despulla de vuit reis de la corona catalano-aragonesa.

La qüestió successòria

+ El casal de Barcelona va regnar a Catalunya durant més de cinc-cents anys.

El rei Martí va morir sense haver designat successor: havia mirat d'obtenir (al capdavall, sense reeixir-hi) el suport del papa Benet XIII en favor del seu nét, l'infant Frederic, fill natural de Martí el Jove. La predilecció de Martí per Frederic va acabar perjudicant Jaume d'Urgell, el pretendent inicialment més ben situat per a accedir al tron. El rival màxim de Jaume d'Urgell era Ferran d'Antequera, fill del rei de Castella, Joan I.

El compromís de Casp

+ El compromís de Casp va entronitzar Ferran d'Antequera.

Factors diversos van acabar afavorint la candidatura de Ferran: l'ajut militar que va donar als antiurgellistes (contraris a Jaume d'Urgell) d'Aragó i de València, el suport que va tenir del papa Benet XIII (natural de l'Aragó) i la divisió dins Catalunya (que no va actuar decididament en favor del pretendent català). Les seves aspiracions van rebre l'aval dels compromissaris reunits a Casp per a dirimir el plet successori: hi va obtenir sis vots, d'un total de nou. La corona catalano-aragonesa passava d'aquesta manera a mans castellanes.

Un rei culte i pactista

+ Martí I l'Humà.

El rei Martí fou un home culte (llegia els autors greco-romans i va tenir de secretari l'escriptor i humanista Bernat Metge, autor de 'Lo somni') i inclinat per temperament al pacte, a la negociació (va governar de conformitat amb les corts). En el cantó negatiu, hom li ha retret el seu paper en l'afer successori, la seva manca de decisió.

MATERIALS

'El compromís de Casp'
Format:Web
Àudio d'aquest capítol del programa de Catalunya Ràdio, 'En guàrdia'.
Martí l'Humà
Format:Web
Article de la Viquipèdia, acompanyat de vincles.
La mar nostra
Format:Web
Els segles XIII-XV, al Museu d'Història de Catalunya.

QUE HO SABIES?

Les tombes de Martí I l'Humà i de Ferran I d'Antequera són al monestir de Poblet, igual que les de sis reis més: Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, Pere III el Cerimoniós, Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim i Joan II.
Jaume d'Urgell, l'aspirant català a ocupar el tron deixat per Martí l'Humà, ha passat a la història amb el sobrenom del Dissortat.