|
|
|
> Contacte al Pròxim Orient > Cercar allò que ens fa únics > L'home de Neandertal: canvi de percepció dijous, 20 de maig de 2010
L'Homo sapiens (denominació científica de l'home modern) es va encreuar durant un quant temps amb l'Homo neanderthalensis (home de Neandertal), la nostra espècie més pròxima, extingida fa uns trenta mil anys. Aquesta és la conclusió més sorprenent del projecte Genoma Neandertal, publicat aquest mes de maig a la revista nord-americana Science.
Començat ara fa quatre anys, el projecte Genoma Neandertal ha aplegat un grup internacional d'investigadors, entre els quals Carles Lalueza, de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona. La direcció ha anat a càrrec de Svante Pääbo, de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva de Leipzig (Alemanya). Els investigadors han obtingut el genoma (la informació genètica) dels neandertals a partir, sobretot, de l'anàlisi de tres fòssils trobats al jaciment de Vindija (Croàcia). Això fet, l'han comparat amb el genoma humà, concretament amb el de cinc humans actuals originaris d'indrets diferents (de l'Àfrica, d'Àsia, d'Europa i d'Oceania). Contra tot pronòstic, la comparació ha revelat que entre l'1% i el 4% del genoma humà prové directament dels neandertals; que els humans som, per dir-ho d'alguna manera, un xic neandertals. Contacte al Pròxim OrientTambé ha revelat que el genoma dels neandertals s'assembla més al dels grups humans de fora de l'Àfrica que no pas als de dins. L'explicació és que els sapiens es devien encreuar amb els neandertals al Pròxim Orient fa uns vuitanta mil anys, poc després d'haver deixat l'Àfrica (el bressol de la humanitat) i poc abans d'estendre's per Europa i Àsia.
Cercar allò que ens fa únicsLa comparació ha permès de veure les semblances genètiques entre humans i neandertals, però també les diferències. Els investigadors han identificat setanta-vuit gens exclusius dels humans, no compartits amb cap altra espècie. Aquests gens poden haver tingut un paper molt important en l'evolució humana: n'hi ha de relacionats amb les capacitats cognitives, amb el metabolisme, amb el desenvolupament cranial. Ara caldrà analitzar-los amb molta cura per comprendre ben bé què ens fa diferents, únics.
L'home de Neandertal: canvi de percepcióD'estatura baixa i complexió robusta, l'home de Neandertal va poblar el Pròxim Orient, Europa i l'Àsia central durant cent mil anys, pel cap baix: 130.000 aC-30.000 aC. Durant molt de temps (l'espècie fou identificada a mitjan segle XIX) va predominar la visió que aquesta espècie era molt poc desenvolupada, en oposició a la humana. Però aquesta visió ha canviat molt arran dels descobriments d'aquests últims anys, i avui hom pensa fins i tot que tenia el do del llenguatge, la capacitat de parlar.
|
Investiga
> Sobre el grau d'organització i de cooperació dels neandertals.
> Els orígens de la humanitat: documental.
I també...
- 'Som més neandertals que no ens pensàvem'.
- Homo antecessor: un europeu de fa 1,2 milions d'anys.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |