|
|
|
> Sense crèdit per a dictar sentència > El llarg camí de l'estatut > La resposta catalana dijous, 22 d'abril de 2010
L'estatut és el marc legal de l'autogovern de Catalunya. El 2006 el poble català en va aprovar un de nou, via referèndum (l'anterior era del 1979).
Aquell mateix 2006 el nou estatut fou objecte d'alguns recursos d'inconstitucionalitat: del Partit Popular, del Defensor del Poble espanyol i de cinc comunitats autònomes. Al·legaven que hi havia punts del text que no s'adeien amb la constitució espanyola, del 1978. Doncs bé, passats quatre anys, el Tribunal Constitucional espanyol (TC) encara no ha estat capaç de dictar sentència sobre la constitucionalitat de l'estatut. El passat 16 d'abril va tornar a fracassar: el ple del tribunal va tombar per sis vots a quatre la ponència sobre el text, la cinquena d'aquests últims quatre anys. Aquesta ponència era defensada per l'anomenat sector progressista del tribunal, integrat pels magistrats que feien una lectura menys restrictiva del text estatuari, que de tota manera era significativament retallat. Sigui com sigui, el fet és que va imposar-se el sector, diguem-ne, conservador, partidari de retallar encara més el text. A aquest sector pertoca ara de redactar una nova ponència, ponència que pot trigar mesos a ésser votada.
Sense crèdit per a dictar sentènciaPer molts, el Tribunal Constitucional espanyol és ara mateix un òrgan del tot desacreditat. I no solament per haver estat incapaç de dictaminar sobre l'estatut, després de quatre anys i cinc intents. Dels dotze magistrats inicials, se'n mantenen deu: un es va morir, i un altre va ésser recusat pel Partit Popular, amb l'argument que havia col·laborat amb el govern català. Quatre magistrats més tenen el mandat caducat, i a tres més, els caducarà al novembre.
El llarg camí de l'estatut
+ El poble català va aprovar l'estatut el 2006.
El text de l'estatut actual no és el mateix que va aprovar per majoria (cent vint vots favorables i quinze de contraris) el Parlament de Catalunya el setembre del 2005. El Congrés dels Diputats espanyol en va fer una retallada important, abans d'ésser sotmès a la votació dels catalans. Si el text del 2005 definia Catalunya com una nació, el d'ara la defineix com una nacionalitat, per molt que el preàmbul digui que el Parlament de Catalunya la defineix majoritàriament com una nació. Ara, com acabem de veure, aquesta fórmula tampoc no agrada a la majoria dels magistrats del Tribunal Constitucional.
La resposta catalanaVista la situació, a Catalunya els partits polítics miren ara de teixir un acord parlamentari que els permeti de pressionar amb força en favor de la renovació del Tribunal Constitucional. Però, en aquesta renovació, no s'hi han compromès ni el Partit Popular (PP) ni el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), les dues principals formacions espanyoles. Tot plegat, a les envistes de les eleccions catalanes, que sembla que es faran el mes de novembre.
|
Investiga
> Referèndum de l'estatut: resultats per comarques i municipis.
> Composició del Tribunal Constitucional.
> Catalunya, nació mil·lenària.
> Resultats de les consultes populars sobre la independència de Catalunya.
I també...
- Estatut: la llengua pròpia i les llengües oficials.
- L'estatut: una auca.
- El recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |