|
|
|
> La Vella Quaresma > Menjars tradicionals > El nombre quaranta dilluns, 22 de febrer de 2010
Dins el calendari litúrgic cristià la Quaresma és el període de quaranta dies que precedeix la Pasqua. Comença el Dimecres de Cendra, dia que també marca la fi del Carnaval.
Però, si el Carnaval és presidit per la disbauxa, la Quaresma ho és per l'austeritat. És un temps de dejuni i de penitència, de preparació de la Pasqua, la festa principal del cristianisme, que commemora la resurrecció de Jesús, tres dies després de mort. No fa pas tant de temps el dejuni quaresmal era molt rigorós. Els fidels s'havien d'abstenir de menjar carn i havien de dejunar, especialment el divendres, i eren prohibits els espectacles públics, llevat de les representacions de la Passió (sobre la vida, mort i resurrecció de Jesús). Sobre això, el 'Costumari català' del folclorista Joan Amades, diu: 'Hom havia de menjar molt poc i d'escàs aliment. Poca cosa més que sopes amb oli, verdura i aigua. Beure tota altra beguda era tingut per pecat... El diumenge el dejuni era aixecat i hom podia menjar peix i alguns altres aliments suculents i nodridors'. Avui, en canvi, l'Església Catòlica demana que hom dejuni únicament el Dimecres de Cendra i el Divendres Sant. La Vella QuaresmaA les nostres terres, la imatge tradicional de la Quaresma és una vella de faldilles amples i llargues, que just deixa veure una petita part de les cames, set per comptes de dues (una per cada setmana del període quaresmal). Feta de paper i penjada a les cases en lloc visible, la Vella Quaresma feia la funció de calendari; el diumenges, en havent tornat de missa, hom n'arrencava una cama, de manera que tenia tantes cames com setmanes mancaven per Pasqua: diumenge de Pasqua es llençava al foc. A Mallorca, la Vella Quaresma nomia sa Jaia Serrada, i a Menorca, s'Àvia Corema. També és coneguda per la Bacallanera, la Sarraïna i la Patorra, segons els indrets.
Menjars tradicionalsLa Vella Quaresma porta en una mà un bacallà, antigament menjar de gent més aviat pobra. El bacallà (ara una menja ben cara) és el símbol principal de la cuina de Quaresma, ensems amb els bunyols, de moltes menes, totes de forma més o menys arrodonida: tenen molta anomenada els de l'Empordà, on, dels bunyols, en diuen 'brunyols'. També formen part de la tradició quaresmal l'arengada, l'all, els caragols, els espinacs, els fesols, les formatjades (fetes de mel i formatge)...
El nombre quarantaQue la Quaresma duri quaranta dies, no fa estrany, si pensem que el nombre quaranta té un valor simbòlic a la Bíblia, llibre sagrat de les religions jueva i cristiana. El diluvi de què parla el Gènesi va durar quaranta dies, els mateixos que va durar el dejuni de Moisès a la muntanya del Sinaí, on li foren revelats els deu manaments. Quaranta anys va durar la travessia del desert dels hebreus alliberats d'Egipte. Jesús va dejunar quaranta dies al desert, i va pujar al cel quaranta dies després d'haver ressuscitat.
|
Investiga
> Serrada de la vella a Reus.
> El bacallà, plat de Quaresma.
> Per Quaresma, truita amb suc a Ulldemolins.
I també...
- Noms i representacions de la Quaresma.
- Sobre la fira del Brunyol de Figueres.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |