|
|
|
> El projecte de llei > Crítiques > La situació al País Valencià dilluns, 15 de febrer de 2010
Municipis i comarques a banda, l'estatut de Catalunya aprovat el 2006 preveu la creació d'un ens territorial amb arrels històriques: la vegueria.
A Catalunya, aquest ens data del temps medieval. La vegueria era el territori administrat i governat per delegació reial pel veguer (a la darreria del segle XII hi havia una desena de vegueries). Les vegueries organitzaven el territori, més enllà de viles i ciutats. Van perdurar fins ben entrada l'edat moderna: el 1716, foren suprimides pel decret de Nova Planta, que significà la pèrdua de les institucions i les constitucions pròpies, substituïdes per les castellanes. Al cap d'un segle, l'estat espanyol va instituir, amb voluntat centralista, les províncies (a Catalunya, quatre: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), encara vigents. Expliquem tot això perquè el govern de la Generalitat acaba d'aprovar el projecte de llei de vegueries. Aquest projecte contempla la creació de set vegueries, integrades per comarques (la primera divisió comarcal es va fer en temps de la Generalitat republicana, segons el criteri proposat pel geògraf sabadellenc, Pau Vila). El govern confia de tirar endavant la llei abans no s'acabi la legislatura (les eleccions s'han de fer aquest 2010), tot i les crítiques de l'oposició, que considera el projecte inoportú i mancat de consens. El debat parlamentari de la llei començarà d'aquí a un mes. El projecte de lleiLes set vegueries previstes pel projecte de llei són Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Les vegueries seran governades per consells de vegueria; primer es constituiran els de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, que substituiran les quatre diputacions provincials del mateix nom; després serà el torn dels tres consells restants, constituïts de manera gradual.
Crítiques
+ La Vall d'Aran vol una demarcació territorial pròpia.
En uns quants territoris, la nova divisió en vegueries no ha agradat gens. A Lleida, per exemple, el batlle, Àngel Ros, ha dit que la província de Lleida no és una creació arbitrària, i que dividir-la en tres vegueries afectarà el desenvolupament d'aquestes terres, poc poblades (la província de Lleida té devers 430.000 habitants). També s'han escoltat crítiques des del Penedès, que s'ha quedat sense vegueria pròpia, igual que la Vall d'Aran: el Consell General d'Aran, que n'és la institució de govern, ha dit que reclamarà al Parlament de Catalunya que la Vall no figuri en cap demarcació territorial que no sigui la pròpia (recordem que la Vall d'Aran és un territori amb una personalitat molt definida, que té per llengua pròpia l'aranès, varietat de l'occità).
La situació al País Valencià
+ El País Valencià no ha oficialitzat el mapa comarcal.
Si a Catalunya es vol tirar endavant una llei de vegueries, al País Valencià ni tan sols no s'ha oficialitzat el mapa comarcal. L'estatut del 1982 preveia de fer una llei de divisió comarcal, i també la preveia l'estatut del 2006, el vigent. Però aquesta llei encara no s'ha fet. Una divisió, diguem-ne, oficiosa, és la feta per Joan Soler, que comprèn trenta-dues comarques (l'ordenació territorial que convenia al País Valencià, també ha estat estudiada pel geògraf Vicenç Maria Rosselló).
|
Investiga
> 'Vegueries, fita catalanista': article del conseller Jordi Ausàs.
> El joc de les comarques dels Països Catalans.
> Municipis favorables a la vegueria Penedès.
> Història de la Vall d'Aran.
I també...
- La divisió comarcal proposada per Pau Vila en temps de la república.
- Comarques de Catalunya: interactiu.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |