VilaWeb - Diari escola: J. D. Salinger

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 23 de novembre de 2024

> 'El vigilant en el camp de sègol'

> La importància del llibre

> Els contes, Salinger i Monzó

dijous, 4 de febrer de 2010

El 28 de gener es va morir, amb noranta-un any, l'escriptor nord-americà, J. D. Salinger, autor de 'El vigilant en el camp de sègol', una novel·la sobre l'adolescència, considerada una de les més influents del segle XX.

Nat l'1 de gener de 1919 a Nova York (EUA), de pare jueu i mare irlandesa, Jerome David Salinger va fer-se un nom dins la literatura els anys 1940, publicant contes a revistes literàries, sobretot en una de molt de prestigi: The New Yorker.

'El vigilant en el camp de sègol' va aparèixer publicat el 1951. De la fama que aquest llibre li va reportar, Salinger no en va voler saber res. El 1953 va deixar Nova York per Cornish, petita ciutat de l'estat nord-americà de New Hampshire, on es va recloure per tota la vida. Aquell mateix any va publicar 'Nou contes', la seva penúltima obra (l'última va aparèixer el 1965).

Salinger va defensar amb gran zel la seva privacitat, i durant molts anys ningú no va aconseguir de fer-li cap fotografia (se'n tenen molt poques, de fotografies, d'aquest mig segle llarg d'allunyament de la vida pública). També va defensar aferrissadament els drets d'autor (pledejant, si calia).

Si Salinger va continuar escrivint llibres, és cosa que encara no s'ha pogut escatir. El 1974, en una de les comptades entrevistes que va concedir, Salinger va dir que publicar era una invasió terrible de la seva privacitat; que l'apassionava escriure, però que escrivia per a ell mateix, per plaer.

'El vigilant en el camp de sègol'

+ Del llibre, se n'han venut més de seixanta milions d'exemplars.

'El vigilant en el camp de sègol' tracta de les dificultats de fer-se gran. El protagonista és Holden Caulfield, un noi de disset anys, sensible i rebel, internat en un col·legi, d'on acaba expulsat per mal estudiant. Abans que se n'assabentin els pares, passa un parell de dies a Nova York per fer-hi lliurement la seva. Després d'anar d'ací d'allà de la ciutat, en Holden mira de trobar d'amagat la Phoebe, la seva germana petita, car n'està molt. Ella és l'única que l'entén...

La importància del llibre

+ Jerome David Salinger.

Aparegut durant la Guerra Freda, un temps d'incertesa dominat per l'amenaça nuclear i per l'oposició mundial entre els blocs capitalista i comunista, 'El vigilant en el camp de sègol' de seguida va esdevenir una obra de culte, sobretot entre el jovent nord-americà. Aquests s'identificaven amb la figura d'un adolescent que rebutjava les convencions, la hipocresia i la falsedat dels adults (aquest mateix rebuig degué portar Salinger a aïllar-se del món).

Els contes, Salinger i Monzó

+ Edició especial de 'Nou contes'.

Després de 'El vigilant en el camp de sègol', el llibre més popular de Salinger és 'Nou contes'. La versió catalana, la va publicar l'Editorial Empúries el 1986, amb traducció de Quim Monzó, un dels nostres escriptors més internacionals. El llibre es titulava 'Just abans de la guerra amb els esquimals' (títol d'un dels contes), per comptes de 'Nou contes' (de l'original, 'Nine stories'). Assabentat, Salinger va exigir que, en endavant, el llibre es publiqués amb el títol original. I amb aquest títol es va publicar l'any passat, en una edició especial, commemorativa dels vint-i-cinc anys de l'Editorial Empúries.

MATERIALS

'El vigilant en el camp de sègol'
Format:Web
Proposta de lectura de l'Edu365.cat.
J.D. Salinger
Format:Web
Pàgina d'Empúries, editora de 'El vigilant en el camp de sègol' i 'Nou contes'.
J. D. Salinger
Format:Web
Biografia de l'autor i notícies relacionades. The New York Times.
Salinger in our archives
Format:Web
Els tretze contes que Salinger va publicar a la revista The New Yorker.
Tot això són contes
Format:Web
El conte, a l'Edu365.cat.

QUE HO SABIES?

De 'El vigilant en el camp de sègol', se n'han venut més de seixanta milions d'exemplars, i el ritme d'aquests últims temps és de dos-cents cinquanta mil exemplars l'any.
Salinger va prendre part en el desembarcament de Normandia, un dels episodis més decisius de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Aquesta guerra és el context d'un dels seus contes més famosos: 'A Esmé, amb amor i abjecció'.