|
|
|
|
|
 |
 |
 > Disputa sobre el genocidi del poble armeni > Discòrdia per Nagorno-Karabakh > Armenis, a Armènia i a l'estranger dilluns, 19 d'octubre de 2009
Aquest mes d'octubre, Turquia i Armènia han signat un acord que ha de permetre d'avançar cap a la reconciliació d'aquests dos països, protagonistes d'un dels conflictes més antics (es remunta a la darreria del segle XIX) del panorama internacional.
L'acord, signat a Zuric (Suïssa), sota els auspicis dels Estats Units, preveu la normalització de les relacions diplomàtiques i l'obertura de la frontera turco-armènia. El termini és de dos mesos, una vegada ratificat pels parlaments turc i armeni. Per bé que qualificat d'històric, el camí emprès per Turquia i Armènia haurà de vèncer obstacles i malfiances mútues. Sembla especialment difícil d'atènyer una posició comuna sobre les matances d'armenis perpetrades els anys 1915-1917 pels turcs de l'antic Imperi Otomà.  
Disputa sobre el genocidi del poble armeni)
+ El 1915 l'Imperi Otomà ordenà la deportació de centenars de milers d'armenis.
En efecte, el 1915 l'Imperi Otomà ordenà de deportar al desert de Síria centenars de milers d'armenis, que pel camí moriren assassinats, afamats o malalts (entre sis-cents mil i un milió i mig, segons les fonts). La majoria d'historiadors qualifiquen els fets de genocidi, i així mateix el qualifiquen els armenis. Turquia rebaixa la xifra de morts a tres-cents mil, i nega que l'Imperi Otomà volgués anorrear el poble armeni (nega, doncs, el qualificatiu de genocidi). Segons el parer turc, la matança d'armenis s'ha d'inscriure dins el marc de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
Discòrdia per Nagorno-Karabakh)
+ Nagorno-Karabakh és un enclavament de majoria armènia dins l'Azerbaitjan.
Una segona qüestió espinosa que pot dificultar l'acord és el conflicte de Nagorno-Karabakh, enclavament de majoria armènia dins l'Azerbaitjan. El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ha avisat que Armènia s'ha de retirar de Nagorno-Karabakh; que si no ho fa, la frontera turco-armènia romandrà tancada (els àzeris de l'Azerbaitjan són d'origen turc).
Armenis, a Armènia i a l'estranger)
+ La majoria d'armenis resideix fora d'Armènia.
Les vicissituds històriques (llunyanes i properes) han fet que el poble armeni s'hagi dispersat per molts punts del planeta. Avui la majoria d'armenis resideix fora d'Armènia, país de poc més de tres milions d'habitants. La presència de població d'origen armeni és especialment important a països com Rússia, els Estats Units, França, Geòrgia, el Líban i l'Iran.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Turquia, país candidat a entrar a la Unió Europea.
> Erevan, capital d'Armènia i una de les ciutats més antigues del món.
> La tragèdia del poble armeni, a 'Quadern d'Aram' de Maria Àngels Anglada.
I també...
- La diàspora armènia (per països i ciutats).
- Dades bàsiques de Turquia.
- Armènia, del 1915 ençà.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |