Edu365.cat

El 20 de juliol de 1969, a les 22.17, l'home arribava per primera vegada a la Lluna, l'únic satèl·lit natural de la Terra. Al cap d'unes quantes hores, a les 2.56 del dia 21, l'astronauta Neil Armstrong petjava, amb el peu esquerre, la superfície lunar, i pronunciava unes paraules que resumien la importància històrica del moment, transmès per televisió a tot el món: 'Aquest és un petit pas per a un home, però un pas de gegant per a la humanitat.'

Armstrong era el comandant de la missió Apol·lo 11, de la NASA, l'Agència Espacial nord-americana, amb què també anaven Buzz Aldrin i Michael Collins. Aldrin s'afegí a Armstrong uns quants minuts després, i qualificà l'espectacle lunar de desolació magnífica. Tots dos havien allunat amb la nau Columbia (Collins havia romàs a la nau de comandament, dita Eagle).

Armstrong Aldrin i Collins havien partit de la Terra el 16 de juliol, a bord del coet Saturn V, el més gros que mai s'hagi llançat a l'espai. No les tenien pas totes, car el destí era a tres-cents vuitanta mil quilòmetres. De fet, va anar de vint-i-cinc segons que la nau Eagle no finís sense combustible.

Però atenyeren l'objectiu i tornaren bons i sans a la Terra, exactament vuit dies, tres hores i divuit minuts després d'haver partit. Venien proveïts de mostres de sòl lunar.