Edu365.cat

La tensió s'ha apoderat de l'Iran, d'ençà de les eleccions presidencials del 12 de juny. Els polèmics resultats han suscitat les protestes més importants des de la instauració de la república islàmica, el 1979.

Les eleccions, recordem-ho, van atorgar la victòria al candidat a la reelecció, Mahmud Ahmadinejad, populista i ultraconservador. Ahmadinejad va aconseguir dos terços dels vots, més que no els aconseguits en les eleccions del 2005.

Els resultats oficials no van convèncer molts iranians, i de seguida hom va començar a parlar de tupinada, de frau. El principal candidat de l'oposició, el reformista Mir Hussein Mousavi, va demanar que es repetissin les eleccions, petició denegada per la cúpula dirigent del règim, que solament va avenir-se a fer un recompte parcial dels vots.

Les protestes, multitudinàries, es van estendre per les principals ciutats del país persa. Dijous, més de cent mil manifestants van aplegar-se a Teheran, capital de l'Iran, en senyal de dol pels morts deguts a la repressió.

El règim iranià ha mirat d'ocultar les manifestacions, però no ho ha aconseguit pas. El moviment d'oposició, amb els joves al davant, ha aconseguit de mobilitzar-se i d'informar el món de la situació, mercès a les noves tecnologies (internet i mòbils).

Ara mateix, es fa difícil de dir quina direcció prendran els esdeveniments. Divendres, el cap suprem de l'Iran, l'aiatol·là Alí Khamenei (ideològicament molt acostat a Ahmadinejad) va avalar el resultat de les eleccions i va avisar que les protestes s'havien d'acabar. Però el fet és que la revolta prossegueix, tot i l'augment de la repressió (dissabte hi va haver deu morts, pel cap baix), i Mousavi ha manifestat d'estar preparat per la mort.