Edu365.cat

A l'Aragó s'hi parla aragonès i català, a més d'espanyol, l'única llengua que hi és reconeguda oficialment.

Aquesta disparitat és denunciada de fa temps per entitats i partits diversos, com la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Esquerra Unida i la Chunta Aragonesista. Dissabte, a Saragossa, hi va haver una manifestació en favor d'una llei de llengües que reconegués l'oficialitat de l'aragonès i del català.

Aquesta llei de llengües va ésser un promesa de l'actual president de l'Aragó, el socialista Marcel·lí Iglesias, natural de Bonansa (Ribagorça) i catalanoparlant. Però el fet és que, passats deu anys d'ençà de l'accés d'Iglesias a la presidència, aquesta llei encara s'ha d'aprovar.

A l'hora d'explicar-ne els motius, hom esmenta la negativa del Partit Aragonès (soci de govern del Partit dels Socialistes de l'Aragó) a admetre la denominació 'català'.

Ara, hi ha qui pensa que això no és sinó un pretext, una excusa, que amaga la manca de voluntat del govern de tirar endavant la llei. D'aquest parer és Guillem Chacon, secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Chacon també remarca que, a la Franja, la posició del Partit Aragonès és, en general, diferent, i esmenta els casos dels batlles de Pena-roja (Matarranya), Saidí (Baix Cinca) i Castellonroi (Llitera), defensors de l'oficialitat del català.

Fins i tot si s'acabés aprovant, la llei tampoc no garantiria l'oficialitat plena d'aragonès i català; seria una llei aigualida, en paraules de Carles Barrull, secretari general del Centre d'Estudis Ribagorçans. Aquest centre forma part de la Iniciativa Cultural de la Franja, entitat signatària de la campanya 'Llei de llengües, Sí'. També en formen part l'Institut d'Estudis del Baix Cinca, l'Associació Cultural del Matarranya i l'Associació de Consells Locals de la Franja.