Edu365.cat

Aquest mes d'abril ha fet setanta anys de la fi de la guerra del 1936-1939, seguida d'una dictadura feroç que va durar una quarantena d'anys i que va fer tots els possibles per anorrear la identitat catalana i, doncs, també el català.

De fet, els progressos del catalanisme i de la recuperació de la llengua catalana durant la Segona República (proclamada el 14 d'abril de 1931) es compten entre els motius principals de l'aixecament militar del 1936. Així ho van manifestar els mateixos insurrectes, amb Franco al davant, cosa documentada exhaustivament per l'historiador Josep Benet en el llibre 'L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya' (1995). Fins a la mort del dictador, el 1975, la persecució del català fou sistemàtica, particularment durant els anys 1940 i 1950.

Una persecució denunciada ahir en un acte organitzat per la Comissió de la Dignitat, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya. L'acte tenia per lema '70 anys contra el català', expressament triat per a fer avinent que la situació no s'ha normalitzat del tot, ni de bon tros, trenta anys després de la instauració de la democràcia; que el català encara és marginat en àmbits com la justícia, el cinema, la televisió, els esports.

Escriptors i actors van llegir un conjunt de disposicions legals (i opinions) dictades contra el català aquests últims setanta anys, a més de texts satírics contra els opressors. L'acte es va fer als jardinets del capdamunt del passeig de Gràcia, a tocar de l'estàtua dreçada per la dictadura per a commemorar la victòria bèl·lica. Els congregats van reclamar la retirada de l'estàtua i la restitució del monument original, en honor del polític republicà Francesc Pi Margall.