|
|
|
> Arribaren al pol nord, Peary i Henson? > Els inuit > Mig any de claror, mig any de foscor dilluns, 6 d'abril de 2009
Durant una bona part del segle XX hom cregué que el primer d'atènyer el pol nord havia estat el nord-americà Robert Peary (1856-1920), el 6 d'abril de 1909 (avui fa cent anys). Aquest explorador sempre va reivindicar la fita, però actualment hi ha que ho qüestiona.
La història retrata Peary com un home d'ambició ultrada, tenaç, ansiós de glòria i obsedit per la conquesta del pol nord, punt situat al centre de l'oceà Àrtic. A l'Àrtida, hi va menar vuit expedicions, gairebé sempre acompanyat de l'afroamericà Matthew Henson. En l'una va aconseguir l'extrem septentrional de Grenlàndia (l'illa més extensa del món), dit cap de Morris Jesup; en una altra va perdre vuit dits dels peus, per congelació. L'expedició final al pol nord partí de Nova York l'estiu del 1908, rumb a l'illa Ellesmere, a l'oceà Àrtic, on passà l'hivern. L'escomesa final al pol nord començà el març del 1909. En el darrer tram Peary es féu acompanyar de Henson i de quatre inuit: Egingwah, Ooqueah, Ootah i Seegloo. El 6 d'abril assolien el pol nord; si més no, això es pensava Peary. La notícia no es difongué fins al cap de cinc mesos, el 6 de setembre. Però vet ací que uns pocs dies abans, el doctor Frederick Cook, antic company d'expedició de Peary, anuncià al món que havia atès el pol nord un any abans, l'abril del 1908. Aquesta pretensió no tenia cap ni peus, i Cook acabà essent tingut per un impostor. En canvi, hom donà crèdit a Peary, un explorador amb molt de prestigi. Arribaren al pol nord, Peary i Henson?
+ Robert Peary i Matthew Henson.
De totes maneres, no sé sap del cert si Peary i Henson atenyeren al pol nord, i potser no se sabrà mai. L'anàlisi del diari personal de Peary; el fet que cap dels cinc expedicionaris finals no fos expert en navegació; el nombre de quilòmetres per dia (tant d'anada com de tornada), poc versemblant...; tot plegat ha fet dubtar de l'èxit de l'expedició. Sigui com sigui, el fet és que Peary s'endugué la fama, molt més que no pas Henson. La figura d'aquest explorador negre no fou valorada com calia degut als prejudicis racials de l'època (als Estats Units, l'esclavitud no feia ni cinquanta anys que s'havia abolit).
Els inuitEn canvi, Henson es guanyà el respecte i l'admiració dels inuit, poble indígena de l'Àrtida, estès per Grenlàndia i per les terres més septentrionals de l'Amèrica del Nord. L'explorador, molt destre a caçar i a menar trineus, aprengué la llengua i els costums dels inuit. De ben segur que sense ells les expedicions de Peary per les glaçades terres àrtiques haurien topat amb moltes més dificultats.
Mig any de claror, mig any de foscorSituat a 90° N de latitud, 725 km més amunt de Grenlàndia, el pol nord geogràfic és el punt més septentrional de l'eix de rotació de la Terra (el més meridional és el pol sud, a l'Antàrtida, regió encara més freda que no l'Àrtida). Al pol nord, la nit s'allarga sis mesos, igual que el dia. Per sota de la capa de glaç no hi ha pas terra, sinó l'oceà, que ateny una profunditat de 4.000 m.
|
Investiga
> Galeria d'aurores boreals.
> Dades bàsiques del pol nord.
> Una llista d'exploradors polars.
I també...
- El descobriment de Peary, a la portada de The New York Times.
- Preguntes i respostes sobre l'Àrtida.
- Expedicions al pol nord: fotografies.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |