|
|
|
> Aixecament parcial del secret bancari > Punts d'atracció de fortunes > El mal dijous, 19 de març de 2009
El 2 d'abril, d'ací a dues setmanes, es farà a Londres una cimera per a mirar de resoldre conjuntament la greu crisi econòmica internacional. Hi assistiran els caps de govern dels països del G-20, integrat pel G-8 (els set països més industrialitzats del món més Rússia) i per potències emergents com el Brasil, l'Índia i la Xina.
Un dels propòsits principals de la cimera del G-20 és de reformar i d'enfortir el sistema financer internacional. Pensem que la crisi econòmica té l'origen en una crisi financera, originada per la fallida d'uns quants bancs nord-americans que concedien hipoteques d'alt risc. La necessitat de controlar les finances internacionals i l'abast de la crisi (la més greu d'aquests últims vuitanta anys) han portat la comunitat internacional a intensificar la pressió sobre els anomenats paradisos fiscals. Aquesta pressió s'ha fet, sobretot, a través de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que agrupa els països més desenvolupats del món. L'OCDE distingeix entre paradisos fiscals que a l'entrada del segle XXI es van comprometre a fer més transparent el sistema bancari i paradisos fiscals que no s'hi van comprometre. A la primera llista hi ha trenta-cinc països; a la segona, tres: Andorra, Liechtenstein i Mònegue.
Aixecament parcial del secret bancari
+ Suïssa, símbol del secret bancari, s'ha compromès a flexibilitzar-lo.
Doncs bé, a les envistes de la cimera del G-20, uns quants països s'han avingut a aixecar, si més no en part, l'anomenat secret bancari, mitjançant el qual els bancs mantenen una discreció absoluta respecte dels clients propis. Entre els països que s'hi han avingut hi ha Andorra (que d'aquesta manera aspira a sortir de la llista de paradisos fiscals no cooperadors), Àustria, Bèlgica, Hong Kong, Liechtenstein, Luxemburg i Singapur. També hi ha Suïssa, gran centre financer, on fins ara el secret bancari era blindadíssim.
Punts d'atracció de fortunesAls paradisos fiscals (països, generalment, de dimensions reduïdes) no es paguen imposts, o se'n paguen molt pocs. Això afavoreix que individus i empreses hi col·loquin diners, sota l'aixopluc del secret bancari. Així eludeixen els imposts del país d'origen, naturalment més elevats. Quants diners guarden, els paradisos fiscals, és cosa que fa de mal dir, però hom estima que són moltíssims: l'OCDE diu d'1,7-11,5 bilions de dòlars.
El mal
+ L'evasió fiscal fa que els estats recaptin molts menys imposts.
És clar, l'evasió fiscal fa que els estats recaptin molts menys imposts. I si en recapten menys, tenen menys diners per a fer obres i serveis d'interès comú: escoles, hospitals, carreteres... Qui en surt perjudicat, al capdavall, és el ciutadà, sobretot en temps de crisi: la que ara vivim ha fet d'esperó contra els paradisos fiscals.
|
Investiga
> Preguntes i respostes sobre els paradisos fiscals.
> Breu història d'Andorra.
> Perfil de Mònegue.
I també...
- L'OCDE valora positivament el compromís de més transparència bancària.
- Paradisos fiscals a la baixa: vídeo.
- Andorra, en xifres.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |