Edu365.cat

El 26 de gener de 1939, avui fa just setanta anys, les tropes franquistes ocupaven Barcelona. Encara no quaranta-vuit hores després, França obria parcialment la frontera. Començava un dels èxodes més grans mai vists fins aleshores: a mitjan febrer, vora mig milió d'individus havien travessat el Pirineu català.

La guerra del 1936-1939 era a les acaballes, des que la batalla de l'Ebre havia aplanat el camí a l'ocupació franquista de Catalunya, convertida de feia temps en destinació de molt refugiats, que sortejaven l'avanç de l'exèrcit franquista.

Inicialment, el gruix principal dels exiliats va anar a parar als camps de concentració improvisats per les autoritats franceses, de primer a poblacions de Catalunya Nord i, després, d'Occitània.

Un nombre molt significatiu dels exiliats eren catalans: entre vuitanta mil i cent mil, tal vegada. Molts, compromesos amb el país i amb la Segona República, no van poder tornar, i van dispersar-se per alguns indrets d'Europa i d'Amèrica (escriptors destacats van fer cap a Mèxic, a Xile i a la República Dominicana, els països més ben disposats amb l'exili republicà).

Entre els que no es van moure, els uns van sobreviure amb penes i treballs, i els altres van afegir-se a la resistència contra l'invasor nazi (els nazis van ocupar França el 1940); també n'hi va haver que, fets presoners per l'exèrcit alemany, van perdre la vida a camps d'extermini com el de Mauthausen.

El setantè aniversari de l'exili serà recordat amb actes diversos. Per exemple, el Museu Memorial de l'Exili, de la Jonquera (Alt Empordà), n'ha preparats una vintena, a més de set exposicions. Previsiblement, el Memorial Democràtic de Catalunya anunciarà els actes propis aquesta setmana.