|
|
|
> L'invent del telescopi > 1609: de Galileu... > ... a Johannes Kepler dijous, 15 de gener de 2009
Avui i demà es farà a París la inauguració de l'Any Internacional de l'Astronomia, promogut per la Unió Astronòmica Internacional (UAI) i per la UNESCO. L'esdeveniment s'ha fet coincidir amb els quatre-cents anys de les primeres observacions telescòpiques de Galileu (1564-1642).
L'Any Internacional de l'Astronomia, que duu per lema 'Un univers per descobrir', inclourà un munt d'activitats, d'abast local, regional, nacional, estatal i internacional (a Catalunya, per exemple, s'hi han implicat universitats, museus, associacions astronòmiques...). El propòsit és de desvetllar l'interès per la ciència i, més específicament, per l'astronomia, sobretot entre el jovent. De l'astronomia, bé podem dir-ne que és una de les ciències amb més història: civilitzacions antigues com la babilònica, l'egípcia, la grega i la xinesa ja escrutaven el cel per treure'n l'entrellat. L'ús del telescopi la revolucionà, i aquestes últimes dècades ha fet grans progressos. Per exemple, si fa cent anys amb prou feines sabíem l'existència de la Via Làctia (la galàxia a què pertany el Sistema Solar), avui sabem que hi ha milions i milions de galàxies, originades fa uns 13.700 milions d'anys, després del Big Bang (Gran Espetec) que originà l'Univers.
L'invent del telescopiEl telescopi es devia inventar als Països Baixos a la primeria del segle XVII. Tradicionalment, hom l'ha atribuït als òptics neerlandesos Zacharias Jansen i, sobretot, Hans Lippershey, el primer que mirà de patentar el nou giny, l'octubre del 1608. El telescopi es popularitzà de seguida, i el 1609 l'astrònom pisà Galileu n'ideà un que superava tots els altres: amplificava vint vegades la imatge dels objectes. Galileu fou el primer d'utilitzar el telescopi per observar els cossos celestes, i amb resultats espectaculars!
1609: de Galileu...Amb aquest telescopi, que de totes maneres era molt rudimentari, comparat amb els d'avui, Galileu descobrí els quatre satèl·lits principals del planeta Júpiter; les muntanyes i cràters de la Lluna; les taques solars, que li feren veure el moviment del Sol sobre si mateix; i, també, que Venus presentava fases, igual que la Lluna. Tot plegat mostrava un univers, diguem-ne, més imperfecte que no es pensava, i avalava el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543), que havia defensat un cosmos amb centre al Sol, no pas a la Terra (contra la creença dominant a l'època, basada en els estudis del grec Claudi Ptolemeu (s. II dC).
... a Johannes KeplerL'Any Internacional de l'Astronomia també commemora els quatre-cents anys d'una altra gran fita astronòmica: la publicació de 'Astronomia nova', obra de Johannes Kepler, que hi exposà les dues primers lleis del moviment dels planetes, també anomenades lleis de Kepler: que els planetes giraven entorn del Sol fent una òrbita el·líptica, i que es movien més veloçment com més s'hi acostaven. Les lleis de Kepler (la tercera, la descobrí al cap de deu anys) foren molt importants perquè Isaac Newton acabés formulant la cèlebre llei de la gravetat.
|
Investiga
> Vídeo de presentació de l'Any Internacional de l'Astronomia.
> Animació sobre els descobriments astronòmics de Galileu.
> L'estel de Nadal: una explicació astronòmica.
I també...
- Les parts del telescopi de Galileu.
- 2009: agenda astronòmica.
- Sobre el Sistema Solar.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |