VilaWeb - Diari escola: Timothy Berners-Lee, l'inventor d'internet

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 23 de novembre de 2024

Timothy Berners-Lee, l'inventor d'internet

> La World Wide Web

> Creador del primer navegador

> En favor de la neutralitat d'internet

dijous, 16 d'octubre de 2008

Timothy, Tim, Berners-Lee. D'entrada, el nom potser no us diu gran cosa, però resulta que el principal invent d'aquest científic anglès ha revolucionat de dalt a baix la forma que tenim de comunicar-nos, d'informar-nos.

Tim Berners-Lee és el creador de la World Wide Web (teranyina d'abast mundial), una fita que ha permès de popularitzar enormement internet i de facilitar la navegació a centenars de milions d'usuaris de tot el món.

Per aquesta fita, i per algunes contribucions més de primer ordre en l'àmbit de les noves tecnologies, divendres, dia 11 d'octubre, Berners-Lee fou investit doctor honoris causa per la Universitat Oberta de Catalunya (l'honoris causa és la principal distinció honorífica concedida per les universitats). De fet, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), basada en la formació en línia i amb vora cinquanta mil estudiants de tot el món, és un bon exemple de les possibilitats obertes per la World Wide Web.

Ara mateix Tim Berners-Lee és el cap del Consorci World Wide Web, instituït per ell mateix el 1994 amb el designi de garantir la qualitat de la web i de desenvolupar-ne màximament les possibilitats.

+ World Wide Web Foundation: impulsada per Berners-Lee amb la idea d'avançar cap a una web oberta, gratuïta i estesa a tot el món. Previsiblement, començarà a operar a la primeria de l'any vinent.
+ VilaWeb: Tecnologia i ciència.

La World Wide Web

+ La World Wide Web va revolucionar internet, fins aleshores restringit a l'àmbit científic.

Llicenciat en física per la Universitat d'Oxford, Tim Berners-Lee (1955) va crear la World Wide Web el 1989, quan treballava a l'Organització Europea de Recerca Nuclear (CERN). La World Wide Web va revolucionar internet, fins aleshores restringit a l'àmbit científic. L'invent de Berners-Lee, basat en el llenguatge HTML, permet d'anar d'un document a un altre, d'una pàgina web a una altra, mitjançant vincles. Aquest senzill mètode de navegació ha convertit la xarxa en un fenomen mundial.

Creador del primer navegador

+ El navegador WorldWideWeb.

És clar, per a accedir a la informació d'internet calia un navegador. El 1990 Berners-Lee ideà el primer, el WorldWideWeb, anomenat posteriorment Nexus per a evitar confusions. El WorldWideWeb fou llançat oficialment el 1991, dos anys abans que no pas el Mosaic (tingut pel primer navegador veritablement popular) i tres abans que no el Netscape. Avui, de navegadors, n'hi ha un fum: Internet Explorer, Firefox, Safari, Opera, Chrome (aquest, de Google, encara en versió de prova)...

En favor de la neutralitat d'internet

+ Sir Timothy Berners-Lee.

A Barcelona, Tim Berners-Lee va insistir en la importància de la neutralitat a internet, que defensà amb passió pel bé de la democràcia: vegeu, si no, l'entrevista amb VilaWeb TV. Seguint aquesta mateixa línia, també es va manifestar contra tota mena de monopolis i va valorar positivament els filtres establerts per l'enciclopèdia lliure Wikipedia. A una pregunta sobre quin navegador feia servir, va respondre que solia tenir-ne dos o tres a l'escriptori, perquè no n'hi havia cap que fos el millor en tot.

MATERIALS

Acte d'investidura honoris causa de Sir Timothy Berners-Lee
Format:Web
Vídeos i fotos de la Universitat Oberta de Catalunya.
'Si la neutralitat de la xarxa es viola, que la gent surti al carrer'
Format:Web
Entrevista amb Tim Berners-Lee. VilaWeb TV.
Tim Berners-Lee
Format:Web
A la pàgina del Consorci World Wide Web.
Tim Berners-Lee
Format:Web
Wikipedia.

QUE HO SABIES?

Internet començà a popularitzar-se encara no fa vint anys, però els orígens es remunten a la dècada del 1960, quan el Departament de Defensa dels Estats Units va idear un sistema per a intercomunicar els ordinadors.
L'invent no es pot deslligar del període de la Guerra Freda (1947-1991), marcat per l'amenaça nuclear, que dividí el món en dos blocs del tot antagònics: el capitalista i el comunista, capitanejats respectivament pels Estats Units i la Unió Soviètica (aquesta controlada per Rússia).