|
|
|
|
|
 |
 |
 > La llegenda de la Mare de Déu de Meritxell > Un estat, dos prínceps > Estat pirinenc dilluns, 8 de setembre de 2008
Avui, festivitat de la Mare de Déu de Meritxell, és la Diada d'Andorra, la festa per excel·lència d'aquest estat muntanyós enclavat al cor del Pirineu, d'una potència turística i comercial no per moderna menys potent.
La Mare de Déu de Meritxell fou proclamada oficialment patrona de les Valls d'Andorra el 1873, i una quarantena d'anys després, el 1921, fou coronada canònicament. El santuari de Meritxell és situat dins el terme de la parròquia de Canillo, a més de mil cinc-cents metres d'altitud. L'antic, d'origen romànic i reformat i ampliat el segle XVII, s'incendià el 1972. A tocar mateix es dreça el nou temple, del 1976, una estructura contemporània projectada per l'arquitecte barceloní Ricard Bofill. Allí es concentren els actes institucionals i religiosos de la Diada, que ja van començar ahir amb la processó de torxes, la missa i la inauguració de l'exposició 'Meritxell-Lourdes, una comunió de pelegrins'. A banda, a Ordino es farà un concert d'homenatge a Andorra, a càrrec de la prestigiosa orquestra de cambra italiana I Solisti Veneti.
 
La llegenda de la Mare de Déu de Meritxell
+ Santuari de Meritxell.
Explica la llegenda que el dia de Reis de fa qui-sap-los anys, quan els llogarencs de Meritxell feien cap a Canillo per oir-hi missa, descobriren vora el camí un roser florit, i, just a tocar, una marededéu. La imatge fou guardada a l'església de Canillo, però l'endemà la trobaren, novament, al peu del roser. El fet féu pensar als habitants d'Encamp que la imatge els pertanyia, i decidiren de guardar-la, també a l'església. Però també en desaparegué per tornar una vegada més a l'indret original, cosa que portà els andorrans a bastir-hi un santuari.
Un estat, dos prínceps)
+ Escut d'Andorra.
El 14 de març de 1993 marca una fita en la història del poble andorrà. Aquell dia aprovà la primera constitució escrita, que defineix Andorra com un estat independent, de dret, democràtic i social. El text també consagra l'oficialitat del català i l'estatut de coprincipat: en són els coprínceps el bisbe d'Urgell i el president de la República Francesa. Aquesta particularitat es remunta al temps medieval, i fou segellada pels pariatges de 1278 i 1288, entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. A les acaballes del segle XVI, els drets de la casa de Foix passaren a França.
Estat pirinenc)
+ Un dels estanys de Tristaina.
El territori andorrà és coronat per un fum de pics de més de 2.500 metres d'altitud: el Coma Pedrosa (2.942 m), l'Estanyó (2.915 m), la Serrera (2.913 m), el Pla de l'Estany (2.859 m), el Montmalús (2.781 m), el Casamanya (2.740 m)... És així mateix clafert d'estanys (de Juclar, de Tristaina, de Pessons...), que nodreixen el cabal de la Valira, riu que desemboca al Segre, passada la Seu d'Urgell (Alt Urgell).
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Investiga
> Sobre l'art romànic andorrà.
> La vall del Madriu-Perafita-Claror, patrimoni mundial de la UNESCO.
> Les institucions andorranes.
> Andorra, en xifres.
I també...
- Símbols d'Andorra.
- Itineraris culturals.
- Apunt sobre la Diada d'Andorra.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |