|
|
|
> El Tíbet > L'ocupació de la Xina > A les envistes dels Jocs Olímpics de Pequín dilluns, 24 de març de 2008
Aquestes dues últimes setmanes l'atenció internacional ha convergit al Tíbet. Raó: les protestes tibetanes, seguides de la repressió xinesa. Rerefons: l'ocupació del Tíbet per la Xina, ocupació que fa més de mig segle que dura.
Les protestes, recordem-ho, van començar el 10 de març, aniversari de l'aixecament del 1959 contra l'ocupació xinesa, al capdavall reprimit. Aquella repressió forçà el Dalai Lama (cap espiritual i polític del poble tibetà), Tenzin Gyatso, a fugir cap a l'Índia, on encapçala el govern a l'exili. El 16 de març el Dalai Lama va denunciar el genocidi cultural perpetrat al Tíbet. El primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, va respondre acusant-lo d'haver instigat les protestes. Ell ho va negar i va anunciar que dimitiria, si la violència al Tíbet empitjorava. El nombre de víctimes es fa difícil de quantificar. La Xina parla de dinou morts; en canvi, fonts de l'exili tibetà han difós que la repressió xinesa ha fet un centenar de morts tibetans.
El TíbetEl Tíbet és situat a l'Àsia central, a l'altiplà més elevat del món (altituds de 4.000-5.000 m), vorejat de serralades impressionants: Kunlun, Karakoram i Himàlaia, on es dreça l'Everest. Els tibetans tenen llengua pròpia (tibetà) i professen una branca distintiva de la fe budista (budisme tibetà, també anomenat lamaisme). El país, històricament cobejat per mongols i xinesos, fou ocupat per la Xina el 1950. Al cap de quinze anys, el 1965, aquest país establí l'anomenada Regió Autònoma del Tíbet, però sense gens d'autonomia. A més a més, els tibetans expliquen que aquesta regió amb prou feines si abasta la meitat del Tíbet històric.
L'ocupació de la Xina
+ Protesta solidària amb el Tíbet (Barcelona, 18 de març).
Els anys 1960-1970 la Xina menà una política encaminada a anorrear la identitat nacional del Tíbet amb la destrucció d'un gran nombre de monestirs budistes. Els tibetans creuen que aquest mateix propòsit té l'arribada en massa de xinesos, els grans beneficiaris del creixement econòmic d'aquestes últimes dècades. Contra aquesta situació, s'ha aixecat la veu del Dalai Lama, símbol de la resistència pacífica del Tíbet i premi Nobel de la Pau (1989).
A les envistes dels Jocs Olímpics de Pequín
+ La capital xinesa és la seu dels jocs olímpics d'enguany.
A les envistes dels Jocs Olímpics de Pequín, que han de començar a la capital xinesa a l'agost, organitzacions de defensa dels drets humans com Reporters sense Fronteres i Human Rights Watch tenen obertes campanyes de denúncia de la situació dels drets humans a la Xina, país obert al capitalisme, però dominat amb mà de ferro pel Partit Comunista Xinès. Arran dels esdeveniments recents del Tíbet, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha expressat preocupació i ha fet crides a la moderació, igual que la Unió Europea (UE). De totes maneres, els analistes creuen que no hi haurà boicot de la comunitat internacional a les olimpíades, sobretot tenint en compte el pes polític i econòmic de la Xina, com més va, més important.
|
Investiga
> Una guia del Tíbet.
> Simbolisme de la bandera tibetana.
I també...
- El budisme: notícia del Diari de l'escola.
- Protesta solidària amb el Tíbet, davant el consolat xinès de Barcelona (VilaWeb TV, 18 de març).
- Article enciclopèdic dels avalots al Tíbet.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |