VilaWeb - Diari escola: 'Mones i caramelles, les tradicions de Pasqua'

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 21 de novembre de 2024

'Mones i caramelles, les tradicions de Pasqua'

> Ous de Pasqua...

> ...mones i panades

> Les caramelles

dijous, 21 d'abril de 2011

La Pasqua és la festa principal, no solament del judaisme, sinó també del cristianisme. Per Pasqua els cristians celebren la resurrecció de Jesús, el tercer dia després de mort. Així clouen la Setmana Santa, l'última de la Quaresma, període de quaranta dies de dejuni i penitència.

La Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams, en record de l'entrada de Jesús a Jerusalem per a celebrar-hi la pasqua jueva (no oblidem que Jesús era jueu). Dijous al vespre comença l'anomenat tríduum pasqual, que dura fins diumenge al vespre: Divendres Sant recorda la passió i mort de Jesús, i Diumenge de Pasqua, la seva resurrecció.

Diumenge de Pasqua, també anomenat Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida i Primera Pasqua, és, doncs, la festa més important del calendari litúrgic cristià; un dia de gran joia, com corroboren dites com 'Content com unes pasqües' i 'Mudat com una Pasqua'. Al 'Costumari català' (1950-1956), el folclorista Joan Amades n'esmenta més, lligades a la fi del dejuni quaresmal: 'Per la Pasqua de Resurrecció, ni peixó, ni sermó'; 'Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó'.

La Pasqua s'escau al març o a l'abril, depèn de l'any. Això mateix passa amb la pasqua jueva, o 'Pessah', que commemora la sortida d'Egipte i la fi de l'esclavatge del poble hebreu sota el guiatge del patriarca Moisès.

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Cat: Cristianisme.
+ La Bíblia: edició catalana en línia, a cura de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya.

Ous de Pasqua...

+ Es diu que el costum de pintar i engalanar ous per Pasqua prové d'antigues celebracions paganes.

Explica el 'Costumari català' que en temps passat era costum a tot Europa de menjar ous per Pasqua en gran quantitat: eren aplegats per Quaresma (temps favorable a la posta), però no es consumien fins passat aquest període de dejuni. Es diu, però, que el costum de pintar i engalanar ous per aquestes dates prové d'antigues celebracions paganes per l'adveniment de la primavera. Sigui com sigui, el cas és que la tradició dels ous de Pasqua es manté molt viva, i a les nostres terres és molt lligada a les mones, els pastissos que els padrins solen regalar als fillols (i els avis als néts), sobretot a Catalunya i al País Valencià.

...mones i panades

+ Mona de Pasqua.

Avui, de mones, n'hi ha de tota mena. Moltes van guarnides amb ous de xocolata, i les més sofisticades incorporen figures de personatges populars. Ara, les més tradicionals duen, encastat a la pasta de farina, un ou dur o més amb la closca pintada. La mona es menja per Pasqua i l'endemà, dilluns de Pasqua (també anomenat dia de la mona), en què són tradicionals els aplecs al camp. A Mallorca (i també a l'Urgell, a la Segarra i al Segrià) són típiques les panades, pastes cuites farcides de carn, peix o verdura, que a Menorca reben el nom de formatjades.

Les caramelles

+ Les cantades de caramelles han servat el sentit més genuí a pagès.

Per Pasqua, a Catalunya i a Andorra es fan cantades de caramelles, cançons populars de tema religiós, satíric i amorós... (entre les més tradicionals figuren els goigs de la Mare de Déu del Roser). Aquesta tradició ha servat el sentit més genuí a pagès, on els caramellaires fan una cercavila per uns quants punts del poble i reben tot d'obsequis, que entomen dels balcons de les cases amb una cistella penjada al capdamunt d'una perxa. A Catalunya Nord les caramelles s'anomenen goigs dels ous, en al·lusió a un dels queviures que omplen la cistella.

MATERIALS

Pasqua Florida
Format:Web
Informació i recursos de tots els Països Catalans. Aplegats pel portal Festes.org.
Fires i festes de Setmana Santa
Format:Web
A Catalunya. Recull de fires i festes.com.
Cuina de Pasqua
Format:Web
Panades, cocarrois, crespells i robiols. Pàgina del Consell de Mallorca.
Holy days
Format:Web
Festivitats principals del cristianisme. BBC.
Passover.net
Format:Web
Pàgina enterament dedicada a la pasqua jueva.

QUE HO SABIES?

Les caramelles reben noms distints, segons l'indret: camalleres, camilleres, camelleres, camarelles, camarleres, camigeres, creilleres, goigs de les caramelles i goigs dels ous.
A Barcelona, aquestes cançons no prengueren volada fins els anys 1870-1880, a partir dels Cors de Clavé, fundats per Josep Anselm Clavé per a elevar la cultura de les classes treballadores mitjançant la música i el cant. Eren de to satíric, polític i festiu, més que no pas religiós.