|
|
|
> El Congrés... > ...i el Senat > Llistes obertes, llistes closes dimecres, 5 de març de 2008
Diumenge, 9 de març, hi haurà eleccions a les corts espanyoles (també n'hi haurà de municipals a Catalunya Nord), formades pel Congrés dels Diputats i el Senat. De les eleccions al Congrés dels Diputats n'eixirà el govern dels quatre anys vinents.
Els últims sondatges publicats coincideixen a atorgar la victòria al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que pot aconseguir quatre punts més que no pas el Partit Popular (PP). Els socialistes, doncs, no obtindran, segons els sondatges, la majoria absoluta, que tampoc no han tingut aquesta última legislatura. Hi ha, naturalment, força més partits que concorren a les eleccions i que malden perquè no s'imposi el bipartidisme, és a dir, la concentració del vot en aquests dos partits. En aquesta línia, formacions catalanes com Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya (ICV) han criticat els debats televisius que sols han oposat José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, candidats respectius del PSOE i del PP. Si es complissin els pronòstics, els partits catalans podrien tenir un paper important en eventuals acords de govern, puntuals o de legislatura. Això mateix pot dir-se del Partit Nacionalista Basc (PNB), la força majoritària del País Basc.
El Congrés...
+ Hemicicle del Congrés dels Diputats.
El 9 de març seran elegits els 350 diputats que integraran el Congrés dels Diputats. Entre més coses, aquesta cambra vota la investidura del president, d'acord amb les urnes, té la potestat de fer lleis, controla l'acció de govern i aprova el pressupost, que detalla la previsió anual de despeses i ingressos públics.
...i el Senat
+ Detall de la façana del Senat.
Segons la constitució espanyola, el Senat és una cambra de representació territorial, encara que no té pas el pes polític de les cambres senatorials de països de llarga tradició federal, com Alemanya o els Estats Units. Per això, hi ha partits que demanen de fa temps de reformar-lo per fer-ne una vera cambra de representació de les nacions sense estat. Una dada ben il·lustrativa: les circumscripcions electorals del senat són les províncies, unitats administratives instituïdes el segle XIX, arbitràriament i amb voluntat centralista (dels 264 senadors que integraran el Senat, sols n'hi haurà 56 d'elegits pels parlaments autònoms).
Llistes obertes, llistes closes
+ L'elecció del Senat es fa per llistes obertes.
L'elecció del Senat es fa per llistes obertes, ço que no passa al Congrés, en què els partits hi concorren amb llistes closes. Això vol dir que els electors trien senadors concrets, no pas el partit que els presenta. En general, les llistes obertes es consideren més democràtiques, puix que poden reduir la distància que massa sovint separa els interessos dels partits polítics dels de la gent.
|
Investiga
> El debat dels candidats catalans, en vídeo.
> Funcions del Bundesrat, el senat alemany.
> Les eleccions de Catalunya Nord, vistes per l'escriptor Joan-Lluís Lluís.
I també...
- Els espots electorals, a la xarxa.
- Les campanyes electorals (Diari de l'escola, febrer del 2008).
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |