|
|
|
> Reconeixement internacional > Oposició > El país dijous, 21 de febrer de 2008
'Amb aquesta declaració, nosaltres, caps democràticament elegits del nostre poble, proclamem Kosovë estat independent i sobirà.' Amb aquestes paraules, pronunciades el 17 de febrer, el Parlament kosovès declarava unilateralment la independència de Kosovë, l'últim estat sorgit de l'antiga Iugoslàvia.
Fins ara Kosovë formava part, formalment, de Sèrbia, si bé l'administrava l'Organització de les Nacions Unides (ONU) des del 1999, quan la comunitat internacional va posar fi a l'ocupació militar (i a les matances multitudinàries) imposada per Slobodan Milosevic, aleshores president de Sèrbia. El febrer del 2007, fa tot just un any, l'ONU va presentar un pla sobre l'estatut polític de Kosovë que atorgava a aquest territori una sobirania sota control internacional que li obria la porta a la independència. Aquest pla va tenir el suport de les autoritats kosoveses, però no de les sèrbies. Al cap d'uns quants mesos, al novembre, Hasim Thaçi, ex-guerriller i cap del Partit Democràtic de Kosovë, va guanyar les eleccions i va prometre de dur Kosovë a la independència. La independència ha estat rebuda amb joia als carrers de Pristina, la capital de Kosovë; no així a Belgrad, la capital de Sèrbia, país que ha ordenat la retirada dels ambaixadors dels països que la reconeguin.
Reconeixement internacional
+ Banderes albanesa i kosovesa, voleiant durant la celebració per la independència.
Però el cas és que la independència de Kosovë ja ha aconseguit l'aval de la primera potència mundial, els Estats Units, i dels estats amb més pes de la Unió Europea (UE): Alemanya, França, la Gran Bretanya i Itàlia (s'espera que força més estats, d'Europa i de tot el món, no triguin gaire a reconèixer-la). Cal dir, de totes maneres, que la Unió Europea no ha adoptat una posició comuna, ans ha decidit que cada estat membre faci com vulgui.
Oposició
+ La Rússia de Vladímir Putin no ha reconegut Kosovë.
De fet, estats com Espanya, Romania i Xipre s'han desmarcat de la posició de les grans potències europees, pel temor, segons afirmen els analistes, que les minories nacionals d'aquests estats no segueixin el camí de Kosovë. La mateixa explicació s'ha donat de la negativa de Rússia i de la Xina, que no volen veure atiades les reivindicacions de territoris com Txetxènia i el Tíbet, respectivament. En el cas de Rússia s'hi ha d'afegir la tradicional aliança amb Sèrbia: tots dos països són de majoria eslava.
El país
+ Edificis a Pristina, la capital de Kosovë.
Situat a la Península dels Balcans, Kosovë té devers dos milions d'habitants, el 90% dels quals d'origen albanès (el país frontereja, al sud-oest, amb Albània). Aquests volien la independència del país, que no ha tingut el suport de la minoria sèrbia, la més nombrosa. La reconciliació d'aquestes dues comunitats i la reducció de la pobresa de més de la meitat de la població són el gran envit del nou estat.
|
Investiga
> Text de la declaració d'independència de Kosovë.
> Independència de Kosovë: fotografies.
> Kosovë i la desintegració de Iugoslàvia: interactiu del diari The Guardian.
> Estats que han reconegut Kosovë i estats que és previst que el reconeguin.
I també...
- Fronteres canviants d'Europa: 1900-2007.
- Apunt històric de Kosovë.
- Radiografia d'aquest país.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |