Edu365.cat

Fronterer amb l'Iran, l'Afganistan, l'Índia i la Xina, el Paquistan és un país de gran importància geopolítica. El 8 de gener s'hi havien de fer eleccions parlamentàries, finalment ajornades per l'assassinat de la cap de l'oposició, Benazir Bhutto, el 27 de desembre proppassat, assassinat que ha estat molt seguit pels mitjans de comunicació internacionals.

Bhutto, recordem-ho, havia tornat de l'exili voluntari el 18 d'octubre i, al davant del Partit del Poble del Paquistan (PPP), era favorita a guanyar les eleccions. El seu assassinat, encara no aclarit (un equip de Scotland Yard, el prestigiós cos policíac de Londres, pren part en la investigació), ha causat gran commoció al país.

La Comissió Electoral del Paquistan va al·legar la setmana passada que la violència desfermada després de l'assassinat i les destrosses causades als col·legis electorals feien impossibles les eleccions en la data inicialment prevista, i les va ajornar al 18 de febrer.

Molts analistes, emperò, opinen que l'ajornament té a veure amb el temor que el PPP no tragués profit de la commoció suscitada i passés al davant del PML-Q, el partit que dóna suport al president paquistanès, Pervez Musharraf. Això creuen els caps dels dos partits principals de l'oposició: el PPP i el PML-N de l'ex-primer ministre Nawaz Sharif. Sigui com sigui, tots dos han anunciat que concorrerien a les eleccions.

Primera dona a dirigir un país de majoria islàmica, Benazir Bhutto fou primera ministressa del Paquistan els anys 1988-1990 i 1993-1996, i en tots dos mandats fou destituïda per acusació de corrupció, que també esquitxà el marit, Asif Ali Zardari. Això no obstant, Bhutto era vista com l'esperança democràtica i modernitzadora d'un país encaixonat entre l'autoritarisme del president Musharraf i el radicalisme d'arrel islàmica.