|
|
|
> El Tagamanent, punt de partença > Antifranquisme, tortures i presó > President contra pronòstic dilluns, 3 de desembre de 2007
L'ex-president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol acaba de presentar el primer volum de les seves memòries, que van del 1930, data del seu naixement, al 1980, quan guanyà les primeres eleccions catalanes des del restabliment de la democràcia. Pujol ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya vint-i-tres anys llargs, força més que cap altre president de la Generalitat contemporània.
En aquest primer volum, editat per Edicions Proa i escrit en col·laboració amb el periodista Manuel Cuyàs, adjunt a la direcció del diari El Punt, Pujol repassa les arrels familiars, lligades a Premià de Dalt i a Premià de Mar (Maresme); la primerenca presa de consciència de l'ensulsiada de Catalunya després de la guerra del 1936-1939; la cerca de referents catalanistes; la lluita antifranquista i l'activisme polític i cultural des del grup CC (d'inspiració cristiana i catalanista), el Centre d'Informació, Recerca i Promocions (CIRP) i Banca Catalana. També explica les virtuts i les fallades que, a parer seu, tingué la transició democràtica; el procés de recuperació de l'autogovern, amb la tornada del president Josep Tarradellas; el desencís pels resultats de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) a les primeres eleccions democràtiques (1977) i la joia pel triomf del 1980, aconseguit contra pronòstic. Tradicionalment, els detractors de Pujol han considerat ambigu el seu missatge polític, per bé que hom creu que aquesta pretesa ambigüitat era important en els seus triomfs electorals. Sigui com sigui, a les memòries l'ex-president remarca que el seu nacionalisme se centra en la gent, que és 'personalista' (concepte encunyat pel pensador catòlic francès Emmanuel Mounier); així mateix, diu que mai no ha estat separatista, si bé observa un augment del sentiment independentista a Catalunya.
El Tagamanent, punt de partença
+ Vista del cim del Tagamanent.
Nat a Barcelona el 1930, al si d'una família marcadament catalanista, Jordi Pujol explica a les memòries la viva impressió que li causà, a deu anys o onze, la conversa d'un oncle seu, Narcís Pujol, amb un amic al cim del Tagamanent, en veient la desolació que hi imperava després de la guerra. Al cap de cinc anys, el 1947, quan tot just començava la carrera de medicina, s'afegí a la lluita antifranquista. Eren temps de formació, de cerca de respostes, de necessitat d'orientació i de consell, que trobà en Joan Triadú, Josep M. Ainaud de Lasarte, Raimon Galí, Josep Benet i Jaume Vicens Vives.
Antifranquisme, tortures i presó
+ Detall de la coberta del primer volum de les memòries de Jordi Pujol.
Pujol tingué un paper molt actiu en la lluita antifranquista. El 1960, en un concert al Palau de la Música Catalana amb presència de ministres franquistes, el grup que encapçalava s'hi presentà i entonà 'El cant de la senyera', composició patriòtica amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet, prohibida per la dictadura. Els Fets del Palau, que és com s'anomena aquella protesta, s'acabaren amb la detenció de Pujol, que fou durament colpejat a la comissaria de la Via Laietana. Sotmès a un consell de guerra, també assumí la seva responsabilitat en la campanya contra La Vanguardia, empresa un any abans: el director del diari, Luis Martínez de Galinsoga, en sortint d'una missa oficiada en català, havia dit: 'Todos los catalanes son una mierda' (la campanya reeixí, i Galinsoga fou destituït al cap d'uns quants mesos). Pujol fou condemnat a set anys de presó: en complí dos i mig, més un de confinament, que passà a Girona.
President contra pronòstic
+ Pujol, a la presentació de les seves memòries.
El novembre del 1974, un any abans de la mort del dictador Franco, Jordi Pujol fundà Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Al cap de sis anys, el 1980, Convergència i Unió, coalició entre Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), guanyava les eleccions al Parlament de Catalunya, d'una manera prou inesperada: gairebé tothom donava per fet que guanyaria el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), amb Joan Reventós al davant. Pujol encadenà sis victòries consecutives a les eleccions catalanes, tres amb majoria absoluta: 1984, 1988 i 1992.
|
Investiga
> Biografia oficial de Jordi Pujol.
> L'historiador Jaume Vicens Vives, un dels mestres de l'ex-president.
> Entrevista del diari El Punt amb Jordi Pujol (28/11/2007).
> Gràfic de l'evolució del suport electoral a les forces amb representació parlamentària del període 1980-2006.
I també...
- El nacionalisme, segons Pujol.
- 'Educació per la ciutadania i educació en la responsabilitat', article de Jordi Pujol.
- Apunt biogràfic dels presidents de la Generalitat contemporània.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |