Edu365.cat

'Sóc un periodista que, potser, cometo la imprudència de dir en veu alta el que el 90% dels catalans diuen en veu baixa. Nombrosos amics se m'acostaren ahir per dir-me que aquesta franquesa em pot costar cara.' Aquestes paraules, tristament profètiques, foren escrites pel periodista manresà Josep Maria Planes Martí l'1 de maig de 1936 al diari La Publicitat. Encara no quatre mesos després, al començament de la guerra del 1936-1939, Planes moria assassinat per membres de la FAI, la Federació Anarquista Ibèrica. Tenia vint-i-nou anys.

Allò que Planes gosava dir en veu alta era que els sicaris de la FAI eren responsables de l'assassinat dels germans Miquel i Josep Badia, tots dos independentistes, perpetrat tres dies abans, el 28 d'abril de 1936. Miquel Badia, que arribà a ésser cap superior dels Serveis d'Ordre Públic de Catalunya, s'havia distingit per combatre amb mètodes expeditius el pistolerisme urbà, i per això havia rebut amenaces de la FAI.

Dos anys abans, el 1934, Josep M. Planes havia publicat el reportatge 'Els gàngsters de Barcelona', vuit peces en què denunciava les relacions entre el pistolerisme i les associacions d'arrel anarquista que el convertiren en un dels capdavanters del periodisme d'investigació a Catalunya.

Planes fou un periodista polièdric, calidoscòpic, segons paraules del periodista Jordi Finestres, estudiós de la seva obra i autor de la biografia 'Josep Maria Planes (1907-1936). Memòria d'un periodista assassinat'.