Edu365.cat

El 9 d'octubre es va obrir el nou parlament belga, per primera vegada constituït sense haver-se format govern. Passats quatre mesos llargs de les eleccions, les negociacions encaminades a la formació d'un nou govern encara no han fructificat.

A Bèlgica no és pas infreqüent que s'allarguin, aquests negociacions; ara, en el cas que ens ocupa, les dificultats són indici de la distància que separa les dues principals comunitats: la flamenca i la valona, fins al punt que hom ha apuntat si l'estat belga no toca ja a la fi.

Participen en les negociacions la coalició flamenca CD&V-N-VA, de tendència democristiana i nacionalista (30 escons); els liberals valons de l'MR (23 escons); els liberals flamencs de l'Open Vld (18 escons); i els democristians valons del cdH (10 escons). La idea és de formar un govern liberal-democristià: els socialistes valons i flamencs van tenir uns mals resultats i el partit flamenc d'extrema dreta Vlaams Belang, la tercera formació més votada, és exclosa de les negociacions.

El cap de la coalició CD&V-N-V i antic president de Flandes, Yves Leterme, és partidari d'una reforma constitucional que atorgui més poder a les dites regions, cosa que topa amb els partits valons, que ja en tenen prou amb el nivell de descentralització política actual, de manera que les converses continuen encallades.