Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Onze de Setembre

Remor social i política

La guerra de Successió...

...i el setge de Barcelona


dimarts, 11 de setembre de 2007
Avui, 11 de setembre, és la Diada de Catalunya, que recorda la derrota de Barcelona a mans de les tropes borbòniques de Felip V (any 1714), pagada amb la pèrdua subsegüent de les llibertats catalanes.

A Barcelona, s'hi duen a terme els actes institucionals, lúdics i reivindicatius de més abast. Com és habitual, hi haurà una concentració popular al monument a Rafael Casanova (conseller en cap de Barcelona durant el setge del 1714), que serà honorat amb ofrenes d'institucions i particulars.

El solemne acte institucional, que començarà a migdia, serà al parc de la Ciutadella, igual que aquests últims anys, però no pas al passeig dels Til·lers, sinó sota la cascada, per a millorar la visibilitat i afavorir la participació. Hi intervindran la Cobla Sant Jordi; la soprano Rosa Mateu, que interpretarà dues peces del músic Eduard Toldrà; i Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda, que oferiran una mostra de 'Els treballs i els dies', espectacle estrenat el mes de maig a Nova York. També sonaran 'Els segadors', himne de Catalunya, i 'El cant de la senyera'.

Al passeig Lluís Companys, s'hi desplegarà la Festa per la Llibertat, que es fa des del 2000 amb participació d'unes dues-centes entitats. La Festa per la Llibertat es clourà amb un concert a càrrec de la Banda del Surdo, Feliu Ventura i Obrint Pas. Abans, a les 17.00, s'haurà fet la tradicional manifestació reivindicativa, que eixirà de la plaça Urquinaona.
  • ! Actualització el 12/09/2007 a les 08:00

Remor social i política


+ La Festa per la Llibertat es desplegarà al passeig Lluís Companys.
Aquest Onze de Setembre arriba després de mesos de demostració ben patent del dèficit infrastructural de Catalunya, degut a manca d'inversions de l'estat. El fet ha acrescut el descontentament social: recordem l'apagada elèctrica de final de juliol, les avaries continuades del servei de rodalia de RENFE, la inoperància de l'aeroport del Prat i les crides per a fer-ne un aeroport de primera. També hi ha remor política. Artur Mas (CiU) va proposar no fa gaires dies de refundar el catalanisme, amb la voluntat d'eixamplar-lo socialment i políticament, cosa que, a parer seu, demana la implicació d'ERC i del PSC. Abans, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) havia manifestat que Catalunya hauria de poder decidir si vol esdevenir un estat d'aquí a set anys, quan en farà tres-cents de la desfeta de Catalunya.

La guerra de Successió...


+ Retrat de l'arxiduc Carles d'Àustria.
Aquesta desfeta marcà la fi de la guerra de Successió, conflicte d'abast europeu motivat per la mort, sense descendència, del rei Carles II (1700), de la dinastia dels Habsburg. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal...) s'oposà a l'entronització de Felip, temoroses de l'engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. Aquestes potències, doncs, s'aliaren i sostingueren un altre candidat: l'arxiduc Carles d'Àustria. La corona castellana donà suport al pretendent Borbó, i la catalano-aragonesa, a l'arxiduc.

...i el setge de Barcelona


+ 'L'11 de setembre de 1714', d'Antoni Estruch.
L'evolució dels afers europeus acabà precipitant la signatura del tractat d'Utrecht (1713), que posava formalment fi a la guerra i reconeixia Felip V com a rei. Els catalans, emperò, decidiren de continuar la lluita contra el monarca, feroçment centralista. Així les coses, el juliol del 1713 les tropes borbòniques (40.000 homes, entre espanyols i francesos) posaren setge a Barcelona, que aguantà els embats fins l'11 de setembre de 1714, en una resistència heroica capitanejada per Rafael Casanova i Antoni de Villarroel. Pel decret de Nova Planta, Catalunya perdé les institucions, constitucions i costums propis, que el País València (i l'Aragó) havien perdut arran de la batalla d'Almansa del 1707 (enguany ha fet tres-cents anys). La derrota definitiva es consumà amb l'ocupació de Mallorca, el 1715.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • Rafael Casanova fou ferit a la cama l'11 de setembre de 1714 mateix, al baluard de la muralla dit de Sant Pere, on avui es dreça el monument commemoratiu.
  • Després de la derrota, Felip V manà d'enderrocar una part del barri barceloní de la Ribera, molt actiu en la defensa de la ciutat, i de bastir-hi una fortalesa per dominar la ciutat i reprimir qualssevol alçaments: la Ciutadella, que es mantingué fins el 1869. En ocasió de l'Exposició Universal del 1888, s'hi construí el parc actual.
  • Els defensors de Barcelona foren enterrats al Fossar de les Moreres, a tocar de l'església de Santa Maria del Mar; a la plaça hi ha un peveter d'homenatge.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Auca de l'11 de setembre.
Cardona (Bages), últim reducte de la resistència catalana.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua