|
|
|
> La ciutat > Els orígens de la presència catalana > L'alguerès, català de l'Alguer dilluns, 4 de juny de 2007
Els dies 27 i 28 de maig hi hagué eleccions a l'Alguer, enclavament català de Sardenya, illa autònoma integrada a Itàlia. Les eleccions eren per a renovar el Consell Municipal i per a elegir el síndic, o batlle, de la ciutat, càrrec que ha anat a parar per segona vegada consecutiva a Marco Tedde, cap d'una coalició de centre-dreta.
Tedde en va tenir prou amb la primera tanda de les eleccions, car va obtenir el 64,45% dels vots, 8 punts més que no a les eleccions del 2002. Vittorio Curedda, que presidia una coalició de centre-esquerra, va aconseguir-ne el 32,09%, i Nicola Salvio, de la llista centrista Città al Lavoro, el 3,46%. Al programa electoral de Tedde, hi figurava el compromís de promoure i d'incentivar les associacions en favor de la llengua catalana i de col·laborar amb institucions del conjunt dels Països Catalans (Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Òmnium Cultural de l'Alguer...). En aquesta línia, el mes d'abril passat va signar un conveni de col·laboració amb l'Institut Ramon Llull que garanteix la presència de l'Alguer a la Fira del Llibre de Frankfurt (Alemanya), que enguany tindrà de convidada d'honor la cultura catalana. Sigui com sigui, a les darreries d'abril es va constituir la Comissió Unitària per la Normalització de l'Alguerès, amb vista a identificar les mesures que l'ajuntament hauria de prendre per capgirar la situació de declivi de l'ús social de l'alguerès.
La ciutatMunicipi costaner, amb un port notable, l'Alguer para al nord-oest de l'illa de Sardenya. La muralla, amb set torres encloses, li dóna una aire medieval, igual que el nucli antic, on perviu la petja catalana en el nom dels carrerons, els antics palaus senyorials, les places i esglésies com la de Sant Francesc, de traç gòtic català, igual que la catedral de Santa Maria, al cor mateix de la vila. L'Alguer té una població d'uns quaranta mil habitants, en bona part dedicats al turisme.
Els orígens de la presència catalanaLa presència catalana a l'Alguer data del 1354, quan se n'emparà el rei de Catalunya-Aragó Pere III, dit el Cerimoniós. Al cap d'una vintena d'anys una revolta motivà l'expulsió de la població autòctona, substituïda per catalans. D'aleshores ençà que s'hi parla català, o alguerès, afeblit des de la dècada del 1960 per l'auge del turisme, la modernització de les comunicacions sardes i italianes, l'augment de població forana i la manca de polítiques de protecció. Fins els anys 1990 Itàlia no va aprovar una llei de reconeixement i tutela de les llengües minoritzades, inclosa l'algueresa, que pugna per sobreviure.
L'alguerès, català de l'Alguer
+ Logotip de l'Obra Cultural de l'Alguer.
La situació geogràfica de l'Alguer, isolat de la resta del domini lingüístic, fa que l'alguerès sigui el dialecte més peculiar del català, amb abundor d'arcaismes i influències del sard i de l'italià. Quant a l'ús, una enquesta de la Generalitat de Catalunya del 2004 indicava que el 13,7% dels algueresos el tenia per llengua habitual, que l'entenia el 89,9% i que el sabia parlar el 67,7%. Un altre estudi, fet públic l'any passat per Enrico Chessa, exposava que l'alguerès predominava al 7,2% de les llars, i l'italià, al 77%.
|
Investiga
> Apunt històric de l'Alguer.
> Rutes pel cap de la Caça.
I també...
- Alguerès: arcaismes i mots manllevats.
- Personalitats remarcables de la història i de la cultura alguereses.
- El cant de la Sibil·la alguerès.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |