Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Carl von Linné, el pare de la taxonomia moderna

Les celebracions del tres-centè aniversari

La classificació dels éssers vius

El nom científic


dijous, 24 de maig de 2007
El 23 de maig va fer tres-cents anys del naixement de Carl von Linné (Rashult 1707 - Uppsala 1778), el botànic i naturalista suec que és considerat el pare de la taxonomia moderna, la part de la biologia que s’encarrega de classificar els éssers vius. En efecte, Linné va idear el sistema de classificació dels éssers vius que es fa servir avui en dia.

De ben petit Linné ja es va sentir atret per l’estudi de les plantes; fins i tot l’anomenaven el 'petit botànic'. Aquesta passió li venia de família: el seu pare, botànic aficionat, tenia el millor jardí de la contrada. Tot i que va estudiar medicina a les universitats de Lund i Uppsala i més tard va treballar de metge, no va abandonar mai la vocació per a la botànica, que l'ha fet conegut a tot el món. Va fer un doctorat sobre botànica als Països Baixos, a més d'estades d'estudi a França i a la Gran Bretanya i diversos viatges d’investigació. Fou després d'una d'aquestes expedicions que va fer a Lapònia que va publicar l'estudi 'Systema Naturae', on exposava el sistema de classificació que va idear.

Linné va morir el 1978, quan ja havia aconseguit un títol nobiliari i ser rector de la Universitat d'Uppsala en reconeixement a les seves investigacions botàniques. Uns quants anys més tard, els seus familiars van vendre la biblioteca, manuscrits i col·leccions d'història natural de Linné al naturalista britànic Sir James Edward Smith, qui va fundar la Societat Linneana de Londres perquè els cuidés.

Les celebracions del tres-centè aniversari


+ A Suècia i a altres països es fan actes per celebrar l'aniversari.
Linné va néixer el 23 de maig del 1907. Enguany, però sobretot aquests dies de maig, es fan tota mena d'actes per celebrar-ho. A Suècia s'han programat concerts i exposicions; fins i tot s'ha preparat un retrat gegant del naturalista fet amb flors i la reproducció d'un camp del segle XVIII. A la cerimònia principal, que es va fer a la Universitat d'Uppsala, hi van participar personalitats com el secretari general de la ONU, Kofi Annan, la primatòloga Jane Goodall i l'emperador japonès, Akihito. Però també se'n fan a altres països: el parc Keukenhof dels Països Baixos, per exemple, conegut pels seus jardins i exposicions plenes de flors, dedica tot l’any al naturalista.

La classificació dels éssers vius


+ Avui els éssers vius es classifiquen en cinc regnes.
A l’estudi ‘Systema Naturae’ (1935) Linné va dividir la natura en tres regnes; dos per als éssers vius, l’animal i el vegetal, i un altre per a les pedres i els minerals. La seva classificació era jeràrquica i els regnes, per la seva banda es dividien successivament en fílium, classe, ordre, família, gènere i espècie. Avui en dia encara es fa servir aquest sistema, però es considera que hi ha cinc regnes d’éssers vius i no només dos: el regne de les moneres (el dels bacteris), el regne dels protoctists (el de les algues i els protozous), el regne dels fongs (com els bolets), el regne dels metàfits (el de les plantes) i el regne dels metazous (el dels animals).

El nom científic


+ Linné va establir la manera de donar un nom científic als éssers vius.
A més d’idear el sistema actual de classificació dels éssers vius, Carl von Linné també va establir la manera de donar-los un nom científic. Es tracta de la nomenclatura binomial, que és la que es fa servir avui en dia. Segons aquest mètode, el nom científic d’una espècie consta de dues paraules: la primera és el nom del gènere de l’ésser viu, i comença en majúscula, i la segona especifica el gènere i el diferencia dels altres éssers que en formen part. Així, segons aquest mètode, el nom científic del llop és ‘Canis lupus’; ‘Canis’ n’és el gènere i ‘lupus’ l’espècie.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • Linné no era partidari de la teoria de l’evolució de Darwin, però a mesura que va anar avançant en els estudis va començar a canviar d’opinió.
  • Fou el primer científic que va utilitzar els símbols de l’escut i la llança de Mart (♂) i el mirall de Venus (♀) per indicar que un ésser viu era mascle o femella.
  • Quan era professor, va enviar dinou dels seus alumnes a fer viatges d'exploració per tot el món i dos d’ells, Daniel Solander i Anders Sparman, van fer de naturalistes a les expedicions del famós explorador britànic James Cook.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

Herbari virtual de Linné, digitalitzat pel Museu d’Història Natural de Suècia.
Tota la Correspondència personal de Carl von Linné, digitalitzada.
El jardí dissenyat per Linné a la universitat d'Uppsala.
'La botànica de la il·lustració', text de Linné traduït per la Universitat de València.
I també...
  • Biografia de Carl von Linné segons la Universitat de València.
  • Biografia de Carl von Linné segons el Museu d'Història Natural de Suècia.
  • Biografia de Carl von Linné a la web de la Universitat d’Uppsala.
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua