Edu365.cat

Turquia, país laic de majoria islàmica, és de fa setmanes protagonista de l'actualitat. Causa: la crisi oberta per la possibilitat que un islamista n'esdevingui president, crisi que ha menat a la convocatòria anticipada d'eleccions legislatives.

Recordem, succintament, els fets. El 24 d'abril el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va designar candidat a la presidència el ministre d'Afers Estrangers, Abdul·là Gul, un islamista moderat del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), al govern des del 2002.

Tres dies després, el 27 d'abril, l'exèrcit turc va amenaçar amb una intervenció en defensa del secularisme, quan feia poques hores que l'oposició laica havia boicotat al parlament turc l'elecció d' Abdul·là Gul, anul·lada l'1 de maig pel Tribunal Constitucional (cosa interpretada com una cessió a la pressió de les forces armades, que s'erigeixen en garants del laïcisme).

En aquestes, el primer ministre Erdogan, que va qualificar la decisió del Tribunal Constitucional de tret contra la democràcia, va mirar d'aturar la crisi proposant d'anticipar les eleccions legislatives, que finalment es faran el 22 de juliol. Erdogan pretén, endemés, que l'elecció del càrrec de president es faci per sufragi universal, i no pas per via parlamentària, com fins ara.

D'una altra banda, la Unió Europea (Turquia fa molt anys que malda per entrar-hi) ha demanat a l'exèrcit turc que es mantingui al marge dels afers polítics. De manera més general, Occident vol que, a Turquia, hi prevalgui la laïcitat, però no s'ha estat de criticar el comunicat de l'estament militar.