|
|
|
> El president nord-americà Wilson i Catalunya > L'ONU i el dret d'autodeterminació > Obstacles dilluns, 21 de maig de 2007
Anomenem 'autodeterminació' la capacitat d'un poble de decidir lliurement el seu futur polític. El dret d'autodeterminació s'ha aplicat històricament moltes vegades, i actualment és reivindicat per nacions que no veuen prou reconeguda llur identitat.
Per bé que hi ha qui els confon, els termes 'autodeterminació' i 'independència' són conceptes distints. Certament, l'exercici del dret d'autodeterminació pot menar a la independència, però tot depèn de la mena de consulta sotmesa a referèndum i, naturalment, de la voluntat dels ciutadans. A la Declaració d'Independència dels Estats Units (1776) hi ha una primera al·lusió al dret d'autodeterminació. De fet, va ésser amb les revolucions americana i francesa, totes dues del darrer quart del segle XVIII, que va començar a prendre cos l'anomenat principi de nacionalitat, segons el qual les nacions tenen dret de constituir-se en estats. Al segle XIX aquest principi va servir a la independència política de Grècia (1830) i de les colònies europees de l'Amèrica del Sud, i a la unificació d'Itàlia (1870) i d'Alemanya (1871).
El president nord-americà Wilson i Catalunya
+ Retrat de Thomas Woodrow Wilson.
El 8 de gener de 1918, el mateix any de la fi de la Primera Guerra Mundial, que havia començat el 1914, el president dels Estats Units, Thomas Woodrow Wilson, va fer el cèlebre discurs dels Catorze Punts, amb què pretenia establir una pau justa i duradora. El discurs recollia el dret d'autodeterminació de les minories nacionals. El fet va tenir molt de ressò a Catalunya, on començà una campanya per l'autogovern i s'elaborà un projecte d'estatut d'autonomia, que topà amb la negativa del govern i del parlament espanyols.
L'ONU i el dret d'autodeterminació
+ La carta fundacional de l'ONU consigna el dret d'autodeterminació.
El president Wilson va impulsar la Societat de Nacions (1919), precedent de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), instituïda el 1945 amb el designi de promoure la pau mundial i la cooperació social, econòmica i cultural. L'ONU, organisme que té cent noranta-dos estats membres, consigna el dret d'autodeterminació a la carta fundacional. Ho fa a l'article 1, quan parla dels propòsits que la guien: 'Fomentar entre les nacions relacions d'amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de l'autodeterminació dels pobles, i prendre tot de mesures encaminades a enfortir la pau mundial.' El dret d'autodeterminació també figura als articles 55 i 76.
Obstacles
+ 'Decideixo decidir' es proposa d'aconseguir el dret dels parlaments del país de convocar referèndums.
Tot i amb això, hom lamenta que aquest dret no tingui una definició jurídica més precisa, cosa que aprofiten els estats per impedir que es dugui a terme. Per exemple, la constitució espanyola, que no diu res del dret d'autodeterminació (si no en diu res, es fa difícil d'entendre que hi hagi qui el qualifiqui d'anticonstitucional), atorga a Espanya la competència exclusiva de convocar referèndums. Així les coses, les plataformes Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés han organitzat una recollida de signatures, 'Decideixo decidir', amb el propòsit d'aconseguir el dret dels parlaments del país de convocar-ne.
|
Investiga
> Perfil de Montenegro, que l'any passat va atènyer la independència via referèndum.
> Mapa de les nacions europees.
> Pel Dret de Decidir: manifest fundacional.
> Imatges de la multitudinària manifestació del 18 de febrer de 2006 a Barcelona en pro del dret d'autodeterminació del poble català.
I també...
- Esbós biogràfic de Thomas Woodrow Wilson.
- Els Catorze Punts 'wilsonians'.
- Atles històric d'Europa (període 1100-2000).
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |