Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Tres-cents anys de la batalla d'Almansa

Combat decisiu de la Guerra de Successió

Vigatans, maulets, botiflers

'Quan el mal ve d'Almansa...'


dimarts, 24 d'abril de 2007
Demà, 25 d'abril, farà just tres segles de la batalla d'Almansa, que portà la pèrdua de les llibertats del País Valencià: totes les institucions, constitucions i costums propis foren arrasats. La desfeta d'Almansa tingué al País València la mateixa significació que la de l'11 de Setembre de 1714 a Catalunya, i que l'ocupació de Mallorca l'any següent. Tres episodis d'una mateixa pugna bèl·lica: la Guerra de Successió (1702-1716).

A fi i efecte de commemorar aquest dissortat aniversari, societat i institucions culturals han organitzat una pila d'actes. Un dels més remarcables ha anat a càrrec de l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), dinamitzador de la iniciativa participativa Ací Estem, que proposa a particulars i entitats de sumar-se a la commemoració amb l'encesa de llums des de cims, muntanyes, balcons, terrats... L'acte simbòlic és farà avui a mitjanit i durarà cinc minuts.

També s'ha afegit a la commemoració l'escenari de la batalla: la vila d'Almansa, pertanyent a la província espanyola d'Albacete, ben a tocar de la frontera amb el País Valencià. Avui mateix el grup valencià Al Tall hi interpretarà la cantata 'Quan el mal ve d'Almansa'.

Així mateix, el 5 de maig es farà la tradicional diada del Vint-i-cinc d'Abril, que enguany es preveu més multitudinària que mai. Sota el lema 'Ja n'hi ha prou', la diada es clourà amb un concert a València, amb Al Tall, Obrint Pas i més grups i cantants.
  • ! Actualització el 27/04/2007 a les 13:00

Combat decisiu de la Guerra de Successió


+ Detall d'una representació de la batalla d'Almansa.
Dèiem suara que la batalla d'Almansa s'inscriu en la guerra de Successió, conflicte d'abast europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Habsburg, que no havia deixat descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal...) s'oposà a l'entronització de Felip d'Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, puix que temien l'engrandiment del poder de França, regida pels borbons. Aquestes potències, doncs, s'aliaren i sostingueren un altre candidat: l'arxiduc Carles d'Àustria. La corona castellana donà suport al pretendent borbó, i la catalano-aragonesa, a l'arxiduc.

Vigatans, maulets, botiflers


+ Retrat de l'arxiduc Carles d'Àustria.
El suport de la corona catalano-aragonesa a la causa austriacista s'explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d'aquesta dinastia, que manava a França d'una manera absolutista, no acabés anorreant les institucions pròpies. A això, afegim-hi el sentiment antifrancès que hi havia a Catalunya, car no ni feia cinquanta anys que França s'havia emparat del Rosselló, del Vallespir, del Conflent i de mitja Cerdanya. A Catalunya els seguidors de l'arxiduc Carles (proclamat Carles III de Catalunya-Aragó) eren anomenats vigatans, i al País Valencià, maulets; ben altrament, els partidaris de Felip d'Anjou, molt minoritaris, eren dits, despectivament, botiflers.

'Quan el mal ve d'Almansa...'


+ Felip V, de cap per avall.
La batalla d'Almansa, lliurada entre les tropes filipistes i austriacistes, acabà en derrota d'aquests darrers, derrota que obrí les portes de l'ocupació borbònica del País Valencià (i a la llarga de tot el país), que d'aquesta manera perdé les institucions amb què s'havia regit durant cinc segles. El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a l'Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses). El desastre per la pèrdua de les llibertats restà reflectit en una dita que ha perdurat fins avui: 'Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança'.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • A la batalla d'Almansa l'exèrcit austriacista era format per soldats portuguesos, anglesos i neerlandesos, i el filipista, per espanyols i francesos.
  • Fins ben entrat el segle XX , de la latrina, era força usual de dir-ne 'can Felip', en senyal de menyspreu al rei borbó.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

'300 anys de lluites i cançons': vídeo de presentació del concert del 5 de maig a València.
El 'Cant de maulets'.
I també...
  • Les tropes desplegades a Almansa.
  • Fragment del decret de Nova Planta del 1707.
  • Dissolució de la corona catalano-aragonesa i imposició d'un centralisme feroç, que encara dura.
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua