Edu365.cat

Avui, 23 d'abril, és la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Com és costum, les persones estimades es regalen llibres i roses, veritables protagonistes d'una festa marcada pel civisme i la convivència, també celebrada, ça i lla, a la resta del país i en algun lloc de fora.

Tal com la vivim avui, la diada de Sant Jordi té una vuitantena d'anys: el 7 d'octubre de 1926 es va fer per primera vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a proposta de l'editor i escriptor valencià Vicent Clavel (a partir del 1930, el Dia del Llibre es va fer coincidir amb Sant Jordi).

Devers el segle XV ja tenim constància d'una fira de roses per Sant Jordi, al pati i als voltants del palau de la Generalitat de Catalunya. Això fa pensar que la tradició de fer-ne present a les dames ha d'ésser força més antiga: tinguem en compte que els primers a festivar Sant Jordi foren els cavallers, paladins de l'amor cortès, base de la poesia trobadoresca.

La festa, que, naturalment, tenia l'origen en el culte a Sant Jordi (documentat a les nostres terres des del segle VIII), va anar-se popularitzant a les acaballes de l'edat mitjana. A València va començar a celebrar-se el 1343, i a Mallorca, el 1407; al cap d'una trentena d'anys, el 1436, la Generalitat de Catalunya va proposar-ne l'oficialitat, confirmada el 1456. El segle XIX, amb la Renaixença, la festivitat de Sant Jordi va prendre un to més patriòtic.