|
|
|
> Sant Jordi > Creu de Sant Jordi > Iconografia dilluns, 23 d'abril de 2007
Avui, 23 d'abril, és la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Com és costum, les persones estimades es regalen llibres i roses, veritables protagonistes d'una festa marcada pel civisme i la convivència, també celebrada, ça i lla, a la resta del país i en algun lloc de fora.
Tal com la vivim avui, la diada de Sant Jordi té una vuitantena d'anys: el 7 d'octubre de 1926 es va fer per primera vegada el Dia del Llibre, en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes, a proposta de l'editor i escriptor valencià Vicent Clavel (a partir del 1930, el Dia del Llibre es va fer coincidir amb Sant Jordi). Devers el segle XV ja tenim constància d'una fira de roses per Sant Jordi, al pati i als voltants del palau de la Generalitat de Catalunya. Això fa pensar que la tradició de fer-ne present a les dames ha d'ésser força més antiga: tinguem en compte que els primers a festivar Sant Jordi foren els cavallers, paladins de l'amor cortès, base de la poesia trobadoresca. La festa, que, naturalment, tenia l'origen en el culte a Sant Jordi (documentat a les nostres terres des del segle VIII), va anar-se popularitzant a les acaballes de l'edat mitjana. A València va començar a celebrar-se el 1343, i a Mallorca, el 1407; al cap d'una trentena d'anys, el 1436, la Generalitat de Catalunya va proposar-ne l'oficialitat, confirmada el 1456. El segle XIX, amb la Renaixença, la festivitat de Sant Jordi va prendre un to més patriòtic.
Sant Jordi
+ 'Sant Jordi i la princesa', de Jaume Huguet.
Diu la tradició que Jordi era un soldat romà de la Capadòcia (regió de l'Àsia Menor, Turquia) que, per la seva actitud coratjosa, passà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclecià. Quan el 303 Dioclecià decretà la persecució dels cristians, Jordi li confessà que era cristià i s'oposà a dur a terme el decret, raó per la qual fou torturat i executat. La veneració de Sant Jordi, convertit de seguida en el megalomàrtir (el gran màrtir) de les esglésies cristianes orientals, s'estengué per l'occident europeu; igual passà amb la llegenda que atribuí al cavaller Sant Jordi la mort d'un drac esfereïdor per alliberar una princesa. La tradició catalana situa aquesta llegenda entorn de la vila de Montblanc (Conca de Barberà).
Creu de Sant Jordi
+ La Creu de Sant Jordi figura a les banderes de països com Anglaterra i Geòrgia.
La veneració de Sant Jordi s'afermà amb les croades (s. XI-XIII), expedicions de cristians que pretenien expulsar els musulmans de Terra Santa. Fou aleshores que s'adoptà com a escut d'armes la Creu de Sant Jordi, vermella sobre fons blanc, que també distingia l'hàbit dels templers, orde encarregat de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. La Creu de Sant Jordi figura a les banderes de països com Anglaterra i Geòrgia, que tenen el sant de la Capadòcia per patró, com també l'hi tenen Catalunya, l'Aragó, Baviera, Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Etiòpia, Grècia, Lituània, Portugal, Rússia...
IconografiaHi ha un fum d'obres artístiques sobre Sant Jordi, moltes vegades representat donant mort al drac des de dalt d'un cavall blanc. Heus-ne ací una mostra, extreta de l'art català: 'Sant Jordi i la princesa', de Jaume Huguet (Museu Nacional d'Art de Catalunya); 'Sant Jordi matant el drac', de Bernat Martorell (Institut d'Art de Chicago); 'Sant Jordi', de l'escultor Josep Llimona (parc de Montjuïc de Barcelona); i 'Sant Jordi', de l'escultor Josep M. Subirachs. Destaquem, així mateix, l'abundant imatgeria del sant patró de Catalunya que decora el Palau de la Generalitat.
|
Investiga
> Recull d'auques de Sant Jordi.
> La llegenda, contada pel folclorista Joan Amades.
> Tomb virtual pel Palau de la Generalitat de Catalunya.
> 'Jordi i el drac', del pintor italià Paolo Uccello.
I també...
- La bandera, 'jordiana', de Moscou.
- Sant Jordi, entre el mite i la realitat.
- Una llista de poemes.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |